Capítol 1Sobre la incomoditat que pot ocasionar parlar de la situació de les dones

Hypatia Hypatia

Per abordar aquesta primera qüestió, a continuació hi ha un text, un fragment d’un volum de la filòsofa francesa Michèle le Doeuff.

És interessant la manera com posa de manifest aquell cert i conegut malestar que més d’un cop se suscita quan es parla d’alguna discriminació que afecta a les dones.

 

Después de la Liberación, este asunto [el dret al vot] quedó resuelto y como no se produjo ningún temblor de tierra todo el mundo se preguntó francamente por qué la República había tardado tanto en conceder el derecho de ciudadanía a las mujeres. ¿Para qué haber refunfuñado durante tanto tiempo? En fin, puesto que ya había pasado no era preciso remachar los malos recuerdos.

Muchas mujeres se sienten agredidas si se plantea delante de ellas cualquier cuestión relativa a la “situación de las mujeres”. Ocurre como si sospecharan que es una manera de relegarlas. Al esgrimir un problema que ha dejado de existir ¿no se intenta colocarlas en una posición psicológica de inferioridad, similar a la de las generaciones precedentes?

O al menos ¿no se corre el riesgo de hacerles cargar con un pasado que no es el suyo y de ponerles impedimentos que se corresponderían con una situación ya caduca? En cuanto a los hombres honestos (los otros importan tan poco), se sienten agredidos también al pensar que se les reprochan errores que cometieron sus antepasados. La cuestión puntual del lugar de las mujeres en la tarea filosófica suscita igualmente una irritación del mismo género, como toda cuestión sobre el “problema de las mujeres”. Además es puntual.

Y entonces, para convencer de que el asunto no está liquidado, sería preciso acumular imágenes chocantes y horrores (se encuentran sin dificultad) igual que otros comienzan un libro haciendo planear en sus páginas el temblor del Gulag. Las razones de rechazar una aproximación de este tipo a la materia no son de índole moral o estética: el terrorismo intelectual tiene por efecto inmediato bloquear la inteligencia comenzando por la del descriptor. Hay pues razones elementales que lo desaconsejan.

Exercici 1

  1. Naturalment, el primer que cal és llegir el text.
  2. Per contextualitzar-lo, primer de tot s’hauria de recordar o buscar des quin any voten les franceses.
  3. En el primer paràgraf, mitjançant una ironia, l’autora explica que no va passar cap desgràcia quan les franceses van obtenir el dret a vot. La busques?
  4. En aquest primer paràgraf, es parla de concedir el vot.
    1. Et sembla el verb apropiat?
    2. Quins altres verbs s’haurien pogut fer servir? Si cal, canvia la frase.
  5. Què diu l’últim punt i seguit d’aquest primer paràgraf? Com ho diries tu?
  6. En el segon paràgraf entra ja en la qüestió. Pots resumir molt breument el que diu? Després contesta aquestes qüestions:
    1. Si ets dona: has tingut alguna vegada la sensació d’incomoditat de la qual parla? (de ser agredides, en diu ella). En quines ocasions? Quina era la situació?
    2. Si ets home: has presenciat alguna vegada aquesta sensació d’incomoditat en la reacció d’alguna dona? En quines ocasions? En quina situació?
  7. Encara sense moure’ns d’aquest segon paràgraf.
    1. Si ets dona: has pensat o sentit que la discriminació era una cosa del passat?, o que passava a d’altres dones?, o en d’altres països? Que era una cosa que ja no anava amb els temps actuals, o amb les dones d’ara, o amb tu?
    2. Si ets home: has pensat o sentit que la discriminació era una cosa del passat?, o que passava a dones no properes a tu?, o en d’altres països?
  8. Abans de tirar endavant.
    1. Si ets dona: Has pensat que sentir-te discriminada, o que una altra dona s’hi sentís, era victimista? Creus que el victimisme és un sentiment positiu? T’ajuda o et va en contra?
    2. Si ets home: Has pensat que si una dona se sent discriminada és victimista? Creus que el victimisme és un sentiment positiu, un sentiment que pot ajudar?
  9. Què es pregunta l’autora en el tercer paràgraf? Quina relació estableix entre passat i present? Et sembla que qualsevol forma de discriminació contra les dones forma part d’un passat pretèrit?
    1. Si ets dona: N’has patit alguna o n’has vist patir alguna a alguna dona o a algun grup de dones? Et sembla que ja hi ha igualtat de drets al teu paí?
    2. Si ets home: N’has vist patir alguna a alguna dona o a algun grup de dones? Et sembla que ja hi ha igualtat de drets al teu país?
  10. En aquest mateix paràgraf acaba parlant de filosofia. És normal, és la seva matèria. Passem endavant.
  11. Què diu a l’últim paràgraf?
    1. Segons ella, en què és inevitable incórrer per descriure una situació d’opressió?
    2. Et sembla que la paraula opressió seria la correcta en aquest cas?
    3. Per què no ho vol fer?
    4. Al seu entendre, quins resultats té fer-ho?

Exercici 2

Imaginem-nos que en un curs de secundària (tretze, catorze, quinze anys...) hi ha una classe molt desordenada i plena de papers i brutícia.

Imaginem-nos que la professora o el professor mana fer endreçar la classe i només s’hi posen algunes noies, tampoc no totes. I de nois, posem per cas, cap.

El professor o la professora ho fa notar i aprofita per dir: “a veure, a casa, quines feines domèstiques feu?”. “Quines feu les noies i quines els nois”. “Quanta estona hi dediqueu?”, etc.

Imaginem-nos que resulta que fan moltes més feines domèstiques i més diversificades les noies que els nois (en general, aquest és el resultat de la minienquesta). Quan es fa notar, és possible que hi hagi una ràpida reacció per part de les noies que els faci negar l’evidència o els faci dir: “que això no té cap importància / que això no vol dir res”.

  1. Creus que el text que has llegit té a veure amb aquest cas?
  2. Per què creus que les noies poden agafar aquesta postura?
  3. Per què creus que l’agafen els nois?
  4. Podries descriure alguna escena similar que hagis presenciat últimament?
  5. Creus que és general aquesta tendència a atribuir qualsevol desigualtat al passat?