Capítol 10Alguns aspectes dels diccionaris

Les relacions entre diccionaris i realitat són estretes, ho han de ser necessàriament atès que una de les velles aspiracions (del tot utòpica, per cert) dels diccionaris és fer de notaris de la realitat, inventariar-la. Ara bé, els diccionaris, ja en la mateixa tria de les paraules que inclouen, jerarquitzen, donen o treuen importància a conceptes, pràctiques, elements de la realitat: sortir o no sortir en un diccionari, aquesta és una qüestió crucial amb vista a existir amb més o menys intensitat i comoditat.

Els dos fragments que hi ha a continuació, parlen d’alguns dels aspectes que intervenen en els diccionaris quan se’n redacten definicions o exemples.

Cervell Cervell

 

Cita de text d’Eulàlia Lledó i CunillDels diccionaris com a reflex de la realitat

És evident que un diccionari reflecteix el complex entramat ideològic i els costums d’una determinada societat. És fins a cert punt comprensible que hi hagi diccionaris que lliguin nubilitat a matrimoni (núbil: «1 adj. Que està en edat de casar-se, dit esp. de la dona»); fins i tot que donin diferent valor i importància al casament segons si afecta a dones o a homes; també s’entén que mostrin com a passives les dones en les relacions de festeig. És lògic (fins a cert punt) que mostrin una diferent consideració i valoració del que fan dones o homes pel que fa a les relacions sexuals. En efecte, gran part de la societat valora diferentment algunes actituds afectivosexuals segons si provenen d’una dona o d’un home. També és lògic que recullin pràctiques matrimonials que han estat freqüents en algunes classes socials, per exemple la petició de la mà de la núvia; ara, també és evident, però, que la nova redacció del DIEC és androcèntrica i no precisament perquè els usos més habituals de la societat ho demanin ( [pl. mans]: «6 demanar la mà d’una noia Demanar el consentiment del seu pare o tutor per casar-s’hi»); que la mare hi sigui completament exclosa i que l’única modificació respecte al DGLC hagi estat afegir que la mà la pot “concedir” també un tutor no reflecteix la majoria de pràctiques de la societat catalana actual.

Un diccionari reflecteix la realitat d’una determinada societat, per tant, és fins a cert punt lògic, per exemple, que els diccionaris vegin les dones com a mares (que pocs pares hi surten, en canvi). Ara, el que és estrany és que una experiència tan important per a la humanitat com el part es despatxi en tan poques línies en els diccionaris. O en un altre ordre de coses, que s’hi s’hagi de buscar amb lupa (i a vegades ni així es troben) dones intel·ligents i sàvies, quan la realitat n’ha estat i n’està plena; que en els diccionaris no es presentin relacions entre les dones, contravenint el principi de realitat que fa observar en la societat tantes i tantes xarxes de suport i de quefer femení. Com si només comptessin i fossin dignes de definir les relacions que les dones tenen amb els homes, en contrast amb les freqüents relacions que surten entre homes i amb el fet que es concentri l’atenció en els aspectes reeixits del sexe masculí. Per tant, molts dels seus continguts no s’emmirallen en la realitat.

 

Dels diccionaris com a producte ideològic

Els diccionaris presenten continguts que no depenen directament de com és la realitat: no reflecteixen els usos, els costums, les idees, etc., d’una societat, sinó (potser inconscientment) una determinada òptica sobre les coses i els estereotips socials. És evident que l’accepció del DRAE, gozar: «3. Conocer carnalmente a una mujer», no reflecteix el que la societat pensa sobre la capacitat de gaudir de les dones sinó més aviat un punt de vista androcèntric ja que depèn de les opcions de qui ha fet els diccionaris i a cops també de la inèrcia que arrosseguen. Fins i tot es poden trobar definicions basades en estereotips falsos, la següent del DRAE es contradiu amb el que en pensa la societat en general, furor: «Uterino. 1. Pat. Deseo violento e insaciable en la mujer de entregarse a la cópula»; la gran majoria de la gent atribuiria la major part de violència sexuada a mans masculines més que no pas a desitjos insaciables i a violentes actuacions femenines. Qui l’ha definida més que reflectir un comportament femení, s’ha deixat endur per un tòpic que no només no concorda amb la realitat sinó que hi va en direcció contrària.

Hi ha definicions que sense anar explícitament en contra de la realitat, s’hi allunyen per defecte, perquè menystenen (probablement inconscientment) la realitat i les experiències femenines. La coincidència en la concisió més que lacònica de les entrades següents no es deu a requeriments de la ideologia i de la realitat, maltratar: «tr. Tratar mal a uno de palabra u obra. Ú. t. c. prnl», maltractar: «1 v. tr. Tractar malament». Són incompletes ja que no dediquen cap accepció al maltractament domèstic, un dels més habituals en la societat actual. El principi d’economia ha cedit el pas a les necessitats comunicatives en d’altres definicions dels diccionaris, per exemple, en les que tracten de bruixes o d’alcavotes. El menyspreu pel que aporten les dones o la seva importància social, es constata en d’altres entrades, en com s’han mesurat i pensat, per exemple, les distintes accepcions de patriarca i, en canvi, com la descurança guia l’única accepció que hi ha per definir matriarca: «1 f. Dona que és cap de família» al DIEC; «f. Mujer que ejerce el matriarcado» al DRAE. En coeducació: «1 f. Educació conjunta d’alumnes d’ambdós sexes»; coeducación: «f. Educación que se da juntamente a jóvenes de ambos sexos», això no és “coeducació”, és “educació” o “educació mixta”.

Exercici 1

  1. Lectura del fragment anterior.
  2. Hi ha alguna cosa que et cridi l’atenció d’aquest fragment?
  3. Hi ha alguna definició, de les que se cita, millorable?

10.1 L’acció prescriptiva dels diccionaris

Aquesta íntima relació entre realitat i diccionaris fa que hi hagi persones que es pensin que el diccionari “és” la realitat, que creguin que no hi ha espai entre tots dos elements. En aquest sentit, pot ser interessant llegir el següent fragment en què fins i tot es dóna al diccionari la capacitat de “legislar”.

 

Cita de text d’Eulàlia Lledó i CunillLa tercera premissa es basa en la constatació que un diccionari no és només un reflex de la realitat, sinó que pel fet de ser un document de consulta i estudi, no tan sols ensenya, explica i prescriu com és la llengua, sinó que ensenya, explica i fins i tot prescriu com és o com ha de ser el món (l’acció prescriptiva és explícita en el cas dels diccionaris normatius, implícita en els altres). Per això, quan en aquestes línies parlo de “prescripció” o de “prescriure”, hauria de matisar que és una doble utilització, ja que si bé la prescripció que fa un diccionari sobre l’ús de la llengua és directa, per exemple, pel que fa a la recta ortografia de la llengua, també és cert que, en menor o major grau, també prescriu indirectament sobre el món i la realitat. Contribueix a conformar, per tant, en les persones que el consulten una determinada visió del món. És exemplar en aquest sentit, que quan es va publicar el nou diccionari de l’IEC, l’aleshores portaveu de CiU a la Comissió de Justícia, Dret i Seguretat Ciutadana del Parlament de Catalunya —com si del Codi Penal es tractés— l’esgrimís a l’hora de rebutjar una Proposició no de llei sobre la creació del registre de parelles de fet; el portaveu es va basar en l’autoritat del DIEC ja que va equiparar “parelles de fet” a “concubinat” literalment amb aquestes paraules.

 

«Perdonin, senyors, si consulten vostès el diccionari suara publicat, de l’Institut d’Estudis Catalans, veuran la definició de “concubinat”, que és la legal d’aquest neologisme de “parella de fet”» (Diari de Sessions del Parlament de Catalunya, 1996: 2.445).

Exercici 2

  1. Lectura del fragment anterior.
  2. Per quines raons fas servir el diccionari normalment?
  3. Què vol dir el text quan diu que prescriu sobre l’ortografia?
    1. En poses algun exemple?
  4. Per què diu que prescriu sobre com és la realitat?
    1. En poses algun exemple?
    2. Serveix per fer-nos idea de les coses, per entendre’n alguna?
  5. A què va equiparar al diccionari el portantveu que se cita?
    1. Són documents equiparables?
    2. Per què ho va fer?, amb quina finalitat?

10.2 Exercicis-reflexions sobre els diccionaris

A continuació, hi ha un seguit d’exercicis-reflexions sobre els diccionaris, sobretot a l’entorn de l’actual diccionari normatiu, el diccionari de l’IEC (Institut d’Estudis Catalans) ja sigui a partir d’analitzar algun aspecte de la primera edició (1995), de la següent, o de la versió en línia. A l’hora de fer els exercicis cal tenir en compte que la redacció d’algunes de les entrades pot haver canviat.

Al llarg de les activitats, més que insistir en les absències o visions esbiaixades de les dones en els diccionaris, s’ha procurat fer veure els canvis que s’observen en la visibilització de les dones i també en algun canvi d’òptica.

Exercici 3

Començarem amb un fragment d’una entrada tal com era a l’antic diccionari Fabra, però que va canviar quan posteriorment es va fer la primera edició del diccionari de l’IEC el 1995).

  1. Des de quina òptica es va redactar la fraseologia del Fabra?
    1. A qui era rellevant i important que s’enganyés segons la redacció del Fabra?
    2. Segons aquella fraseologia, pot portar banyes una dona?
  2. Des de quin punt de vista es va redactar la de l’IEC?
  3. Aquesta última, presenta algun problema de visibilització de la més que possible cònjuge; és a dir, de la persona enganyada. Com es podria solucionar?

En una altra entrada del Fabra es pot comprovar una òptica una mica diferent.

  1. Busca l’accepció equivalent a l’entrada del diccionari de l’IEC. Es pot fer de manera ràpida i fàcil en el diccionari en línia.
  2. Quina òptica ha fet servir en aquest cas el diccionari de l’IEC?
  3. És coherent amb el que ha fet per a la fraseologia portar banyes?
  4. Per què et sembla que posa primer el femení que el masculí?

Exercici 4

Ara ens fixarem en els canvis que hi hagut entre aquests dos mateixos diccionaris respecte a definicions de diferents part del cos.

  1. Quina paraula feia servir el Fabra per referir-se a les persones?
  2. Per quines paraules o expressions s’ha canviat en la redacció del diccionari de l’IEC?
    1. Quina paraula sembla que vulgui defugir o evitar?
    2. Per què et sembla que la defuig?
  3. En quina de les quatre s’ha deixat igual que en el Fabra?
    1. A la vista d’aquestes quatre definicions, ha procedit el DIEC d’una manera de coherent?

Exercici 5

De fet, el Fabra ja evitava la utilització de la paraula “home” en algunes de les definicions referents al cos humà.

  1. Per què et sembla que per a aquestes dues parts de cos humà feia sevir paraules genèriques?
  2. Busca al diccionari del DIEC aquestes mateixes dues definicions. Recorda que es pot fer de manera ràpida i fàcil en el diccionari en línia.
    1. Han canviat?
    2. Quines paraules fa servir per referir-se a les persones?
  3. Si en tens ganes, busca aquestes mateixes definicions al diccionari de la Real Academia Española (DRAE), diccionari que postula que la paraula “home” comprèn la humanitat.

Exercici 6

El diccionari Fabra en algunes de les entrades ja visibilitzava les dones, no amb una expressió genèrica com les que s’acaben de veure sinó amb una forma doble.

  1. Per què et sembla que les accepcions parlen de dones i homes?
  2. En quin ordre col·loca dones i homes?
  3. Es manté en la versió del DIEC?
  4. Busca la segona accepció de sàbat en el DIEC.
  5. És habitual que els diccionaris posin primer el femení que el masculí? Per què creus que en les anteriors entrades s’ha establert aquest ordre?
  6. Busca com definia bruixeria el Fabra. Mira si s’ha modificat l’entrada en l’actual versió del DIEC.
    1. Encara que entraríem ja en qüestions de contingut, compara les definicions de bruixa i bruixot de l’actual diccionari normatiu, del DIEC.
  7. En el quadre anterior, hi ha dues definicions d’aspectes del cos. Això podria fer-nos pensar que els diccionaris visibilitzen les dones en definicions que tenen a veure amb el físic de les persones o en qüestions molt relacionades amb les dones, però en realitat no és ben bé així. Busca les següents accepcions o exemples.
    1. Els exemples de la segona accepció d’anèmic -a (DIEC).
    2. La segona accepció de camperol -a i els exemples corresponents (DIEC).
    3. Si en tens ganes, mira com era al Fabra els exemples de la primera accepció d’intrigant (DIEC).
    4. La primera accepció d’abadia (DIEC). De passada, mira si la presència femenina es manté en la segona accepció. Si en tens ganes, consulta al diccionari de la Real Academia Española, DRAE, aquesta mateixa definició (DRAE).
    5. Les dues primeres accepcions d’alcavoteria (DIEC).
    6. Les dues primeres accepcions de verge i els exemples de la segona (DIEC).
    7. Els exemples de la primera accepció d’adúlter -a (DIEC).
  8. T’atreveixes a deduir quan i per quines raons visibilitza el DIEC les dones? (Al final del capítol se cita un llibre que en parla a bastament.)

Exercici 7

El DIEC va més lluny i no tan sols utilitza formes dobles en algunes accepcions, sinó que també les usa en el vocable, en la mateixa paraula que marca l’entrada.

  1. Busques d’altres vocables que hagin canviat en aquest sentit?
    1. En quin tipus de definició ho han fet?
  2. Per què creus que s’ha modificat la fórmula de presentació?
  3. En la primera edició del DIEC, a dactilògraf dactilògrafa no deia el que hi diu ara sinó «1 m. i f. Mecanògraf, mecanògrafa».
    1. Per què penses que l’han canviada?
    2. Quina solució et sembla millor?

En canvi, per a les relacions familiars, en el DIEC s’usa un altre sistema de presentació.

  1. Per què et sembla que ho han fet així?
  2. Quina solució et sembla millor, la d’aquest quadre o la de l’anterior?
  3. En busques algunes més?

Exercici 8

El DIEC, molts cops especifica que una cosa és pròpia de les dones, o més habitual, però no ho sol fer si és pròpia o més habitual en els homes. En les dues definicions que hi ha a continuació es pot veure.

  1. Et sembla que aquesta manera de procedir és a causa de l’androcentrisme, que l’androcentrisme hi té a veure? Per què?
  2. Busca les primeres accepcions de jaqué, capota, corbata i corbatí (DIEC).
  3. Tot i que no sempre el diccionari és coherent i no aplica els mateixos criteris.
    1. Busca en el DIEC la definició de l’entrada levita2 (DIEC).
    2. Busca les diferències en les últimes edicions del diccionari normatiu de la paraula faixa (DIEC).

Exercici 9

Busca al DIEC si a l’entrada cervell (DIEC), encara hi ha l’exemple: «És una dona sense cervell»?

  1. Quins exemples hi ha ara i quins hi havia en el Fabra?
  2. Per què et sembla que l’han tret?

Exercici 10

Passem ara a algun aspecte quantitatiu.

  1. Cerca les definicions dels mots home i dona al DIEC (DIEC).
  2. Quantes línies ocupen respectivament?
  3. Quines diferències de contingut hi perceps?
  4. Compara les definicions d’aquesta edició amb les del Fabra.
  5. Compara’n els exemples.
  6. Quines conclusions extreus d’aquestes observacions?

Exercici 11

Per acabar compararem els resultats de consultar dos diccionaris en línia.

  1. Si consultes al DIEC en xarxa (DIEC) el femení (psicòloga) d’un substantiu de doble gènere com psicòleg psicòloga què passa?
  2. Busca’n d’altres.
  3. Què passa si busques el mateix femení en el diccionari en línia de la Gran Enciclopèdia Catalana (DLC).
  4. Creus que és per alguna raó lingüística?
  5. Quina recerca és més satisfactòria, per què?

Un estudi força exhaustiu del diccionari de la Real Academia, però que dóna també força pistes sobre com enfoquen els diccionaris la presència de les dones és el següent: Eulàlia Lledó (coord.); Mª Ángeles Calero; Esther Forgas. De mujeres y diccionarios. Evolución de lo femenino en la 22ª edición del DRAE. Madrid: Instituto de la Mujer, 2004 (consulta en pdf).