Capítol 11Els recursos de la llengua

Com s’ha anat veient, la llengua té nombroses estratègies per visibilitzar allò que es vulgui fer visible, per anomenar la realitat, per dir tot el que es vol dir. Aquest capítol s’hi dedicarà, però primer es parlarà una mica de dues realitats diferents que de vegades es confonen: el sexe i el gènere.

Sexton Sexton

 

Cita de text d’Eulàlia Lledó i CunillDel gènere gramatical i del sexe

Abans de tirar endavant voldria explicar alguna qüestió referent a les relacions entre els conceptes de gènere i sexe.

En els casos dels oficis que s’han vist més amunt, hi ha una correspondència entre l’accident gramatical que s’anomena gènere i el sexe de les persones a qui descriu. Paraules com cuinera, costurera o infermera són de gènere gramatical femení i signifiquen dones que fan els respectius oficis. En cuiner, costurer o infermer, s’hi pot veure el mateix tipus de correspondència però ara entre gènere masculí i sexe masculí. En aquests casos hi ha una coincidència, un encavalcament, entre gènere gramatical i sexe de les persones.

És ben sabut, però, que les paraules d’algunes llengües, per exemple, de les romàniques, tenen gènere gramatical al marge de qualsevol relació amb el sexe. Hi ha termes com la paraula terra que són femenins, hi ha paraules com per exemple món que són masculines. També n’hi ha algunes com mar que són masculines i femenines, que es poden usar de les dues maneres. El fet de tenir un gènere determinat, en principi, no vol dir res més que això; no implica cap mena de jerarquització o subordinació.

Lògicament, també tenen gènere gramatical les paraules que es refereixen a l’experiència humana, és a dir, existeixen paraules, ja siguin femenines o masculines, que són realment genèriques en el sentit que recullen l’experiència o característiques de tot el gènere humà, que, al marge de si són femenines o masculines, inclouen igualment els dos sexes. Paraules o expressions de gènere masculí com, per exemple, el poble basc, veïnat, ésser humà o personatge inclouen sens dubte dones i homes; de la mateixa manera que paraules del gènere femení com poden ser persona, víctima o gent no amaguen ni subordinen en absolut els homes.

És per tot això que no és rellevant el gènere gramatical, incloent-hi tota una sèrie de genèrics que s’han creat i es continuen creant per incloure les dones a la llengua. És evident que alumnat i professorat són paraules masculines, no és menys evident que inclouen les dones. O que ciutadania i coordinació (per denominar qui coordina), que són femenines, deixen entreveure, al seu torn, la presència masculina. S’ha de tenir en compte que hi ha un altre tipus de paraules que, tot i ser en principi epicenes —és a dir, tan pròpies de dones com d’homes, com poden ser les paraules taxista i lampista—, en el moment que van acompanyades d’un article, adjectiu, etc., deixen de ser-ho. En una frase com Aquella periodista és molt bona fent guions, el determinant Aquella i l’adjectiu bona mostren que la paraula periodista és femenina; en una altra com El telefonista va ser molt ràpid, tant el determinant El com l’adjectiu ràpid mostren que s’està referint a un home.

De tota manera, en les paraules que denominen dones i homes, el gènere gramatical i el sexe de qui anomenen normalment coincideixen, com ja s’ha vist una mica més amunt. Es pot veure també en d’altres paraules referides a oficis com professora/professor, advocada/advocat, pageses/pagesos... També passa en d’altres paraules que expliquen d’altres experiències humanes: en ciudatanes/ciudadans, nena/nen o noia/noi, torna a coincidir, per una banda, el gènere gramatical femení amb el sexe de les dones, i, per altra, el sexe i el gènere masculí. Si es té en compte la superposició d’aquestes parelles de paraules, és fàcil veure que l’ús del masculí, ja sigui en singular per referir-se a una dona, com en plural per denominar un grup de dones o un grup mixt, és una utilització que o bé invisibilitza les dones o bé les exclou.

Poques vegades en algun nivell de la institució escolar, en llibres de text, en gramàtiques, es parla d’aquesta interrelació tan important i present en la llengua. Habitualment el gènere s’explica com un mer accident gramatical que no té cap tipus de repercussió en la representació de dones i homes en la llengua, no se li dóna més importància, ni se sol reflexionar ni fer-ho fer sobre aquesta interrelació. Cosa estranya, especialment si es té en compte que el català (i el castellà) té una tendència clara a acabar amb -a molts femenins referents a persones i això “arrossega” la llengua a donar aquest acabament a d’altres.

Exercici

  1. Lectura del fragment.
  2. Coneixes paraules que es puguin dir tant usant el gènere gramatical femení com el masculí?
  3. Saps paraules (que no es refereixin a persones) que canviïn de significat segons si les dius en masculí o en femení?
    1. N’hi ha moltes?
  4. Per què una paraula com “ciutadà” no és satisfactòria per referir-se a una dona?

A continuació hi ha una llista d’alguns dels molts recursos que ens forneix la llengua a l’hora d’usar-la de tal manera que no exclogui ni invisibilitzi les dones.

El primer que s’ha de dir és que qualsevol d’aquestes solucions pot ser bona o dolenta, pot ser adequada i pertinent o, per contra, grinyolar absolutament; per tant, sempre s’ha de tenir molt en compte el context en què s’usa qualsevol de les propostes.

Al llarg d’aquest apartat de la lliçó, hi ha agrupacions d’expressions amb les característiques següents: en cursiva habitualment hi ha les expressions androcèntriques, és a dir, les que no inclouen les dones i en rodona les possibles alternatives.

Primer de tot, és interessant veure que una denominació pot tenir moltes alternatives, tant genèriques com d’altres tipus. (De tota manera, habitualment només es proposa un tipus de les possibles alternatives. Per exemple, si es parla de formes genèriques, tan sols es proposa aquest tipus de solució, no es dóna com a alternatives les formes dobles; i a l’inrevés.)

Això no vol dir que un masculí no tingui diferents alternatives, per exemple, per a destinatari hi hauria com a mínim les següents:

11.1 Formes genèriques

Són aquells termes que es refereixen a una persona o inclouen grups de persones independentment del sexe.

En les formes genèriques, el gènere gramatical és irrellevant

Cal tenir-ho en compte, perquè, per exemple aquesta última paraula tant representa una nena com un nen i seria una bestiesa dir, per exemple, les persones infants.

Mots invariables

Els següents ho són sempre. Els determinants, etc. no varien sigui quin sigui el sexe de la persona a què es refereixin.

Mots invariables si s’elimina l’article

Si van acompanyats de determinants, etc. el gènere gramatical del determinant concret sexua la forma (un un davant de professional el convertiria en masculí). Les que hi ha a continuació serien formes genèriques.

Cal, però, anar alerta amb aquest tipus de cas.

Mots col·lectius

Els següents es refereixen a un conjunt de persones.

Mots col·lectius

En canvi, els que hi ha a continuació poden referir-se a persones però també a una qualitat, a una condició, a un estat determinat, a alguna altra cosa.

Algun exemple més:

Casos semblants a col·lectiu, col·lectivitat, comunitat que s’han vist més amunt

Equip

Cos

Una altra expressió:

Cal vigilar amb les derivacions. Per exemple, una expressió com monitoratge seria del tot errònia atès que vol dir una altra cosa.

Noms de professions

Una redacció concreta:

Noms d’organismes i unitats administratives

Distribuïdora, Coordinadora, Impressora poden funcionar també com a abstractes.

Expressions despersonalitzades
Solucions per a documents o impresos per emplenar
La paraula persona i altres mots genèrics

De tota manera, s’ha de vigilar amb l’ús d’aquesta fórmula tan pràctica. Per exemple, una expressió com persones treballadores no pot substituir treballadors, atès que la primera parla d’una qualitat: vol dir que es tracta d’una gent que no és gandula, que és feinera, i la segona, en canvi, descriu un grup concret en funció de la seva activitat laboral independentment de com la facin.

Algunes redaccions concretes:

La paraula part
La paraula personal
La paraula professional

Atenció, com s’ha vist més amunt, pot quedar sexuat si va acompanyat de segons quins determinants, participis, etc.

Canvi d’un nom per un adjectiu
Frases i perífrasis

Alguns exemples de redaccions:

El tractament de vós

11.2 Formes dobles

Es poden fer de maneres molt diverses

Les formes dobles poden ser senceres
Es pot doblar només el determinant

Tant en paraules invariables que queden sexuades pels determinants:

Com en paraules que tenen formes diferents per a femení i masculí:

Si hi ha adjectius o d’altres paraules no cal tampoc repetir-les totes:

Algunes expressions freqüents en el món de la feina:

La fórmula home o dona

Aquest desdoblament és eminentment pràctic i cada cop s’usa més.

Fins i tot en contextos on fa poc temps potser no s’hauria utilitzat.

En canvi, hi ha millors solucions en casos com els següents.

Ordre alternat

És interessant alternar l’ordre de femení i masculí amb vista a no establir una nova jerarquia entre sexes.

Concordança d’adjectius i participis

En les formes dobles, en la deriva que s’ha vist abans en aquest mateix capítol, de doblar només el determinant, es pot fer concordar l’adjectiu o participi només amb el substantiu que tingui més a prop.

Tant si l’adjectiu o el participi van davant (en aquest primer cas la solució no es gens estranya, potser perquè fa temps que s’usa i és força habitual):

Com si l’adjectiu o el participi es posen darrere (en aquest cas, si concorden en femení, la solució de vegades pot grinyolar):

Detalls de possibles encapçalaments

Evidentment, també es poden desdoblar sencers.

Formes abreujades amb barres o recursos similars

Aquest recurs, tot i que pot ser útil, s’ha d’usar sobretot en documents que no són per llegir: instàncies, papers administratius, formularis...

11.3 Altres fórmules

Hi ha tot un seguit d’altres fórmules de presentar la humanitat. A continuació se n’apunten unes quantes.

Participis passats i presents substantivats amb qui
Estar + adjectiu o participi
Adjectius sexuats que passen a preposició + substantiu no sexuat

Per exemple:

Petits canvis en la redacció

Encara que ja se n’ha anat parlant, a partit d’aquí se’n veuran uns quants més.

Canvi del determinant o demostratiu

El canvi dels altres per d’altri és força interessant i pràctic; recupera, a més, una paraula que ha entrat en un cert desús.

Canvis en la pronominalització i la forma verbal
Eliminar la marca de sexe
Construccions amb se

En aquest tipus de construcció, s’elimina també la marca de sexe.

11.4 Alguns recursos a l’abast en línia

Hi ha una abundant bibliografia sobre maneres i sistemes d’evitar l’androcentrisme en la llengua. Moltes administracions (força ajuntaments, per exemple) han elaborat guies més o menys extenses, sobretot amb vista a redactar documents d’àmbit administratiu lliures de biaixos androcèntrics. Una recerca a Internet donaria molts resultats. Ara, s’ha de tenir criteri perquè com en qualsevol altre àmbit, hi ha opuscles, guies i fulletons de bona qualitat, però també de qualitat regular o fins i tot dolenta.

A continuació, s’apunta una publicació més extensa i completa que la major part dels opuscles que hi ha sobre la qüestió.

Durant força anys, gran part de les publicacions sobre la qüestió, a més de ser breus, eren generals, cosa que generava en molts casos frustració perquè gairebé mai no es parlava dels casos que et feien acudir-hi a buscar solucions.

Des de fa un temps afortunadament, cada cop són més freqüents els materials específics que toquen ì tracten tal o qual àmbit, cosa que els fa força més útils. A continuació, n’apunto uns quants elaborats per mi mateixa que pretenen donar solucions variades per a cada aspecte de la realitat que tracten. Els cinc primers són en català i per a l’àmbit dels esports (en el capítol 14 s’usen per fer pràctiques sobre el llenguatge d’aquest món concret).

Els que hi ha continuació tracten àmbits força diversos. Això sí, ho fan en castellà perquè són un encàrrec d’Emakunde.

N’hi ha un que versa sobre alguns àmbits legals.

També s’han d’esmentar —ni que sigui per retre’ls homenatge— tres llibres pioners en aquest tipus de document. Són els tres següents:

Per acabar, aquest capítol dedicat als recursos, m’agradaria apuntar un corrector digital que es pot baixar gratuïtament de la xarxa. Aquesta eina informàtica que analitza i detecta els usos sexistes i androcèntrics de la llengua es diu Intro, perquè funcioni s’ha de descarregar i instal·lar a cada ordinador (descàrrega del programa).

N’hi ha més d’un per al castellà. Potser el més usat i popular és La Lupa Violeta.