Capítol 12Pràctiques generals

A continuació, es proposa una sèrie de pràctiques gairebé totes relacionades amb documents de l’Administració atès que és un àmbit que ha de vetllar especialment per aquesta qüestió.

S’hi presenten tant bones pràctiques, com documents per analitzar i revisar, així com d’altres per comparar.

Formació de femenins i masculins Formació de femenins i masculins

12.1 Exemple de bona pràctica en una disposició normativa de l’Administració

Comencem aquest capítol, amb un document força interessant pel que fa a l’ús de la llengua i la visibilització de les dones. Es tracta d’una disposició normativa de l’Administració pública.

 

El Pla integral de lluita contra la pobresa i l’exclusió social aprovat per Acord del Govern de 2 de maig de 1995, es va desenvolupar a Catalunya des de l’any 1995 fins a l’any 2000 i van participar-hi sis departaments de la Generalitat, amb la col·laboració dels ens locals, d’altres estaments socials i d’entitats. La nova realitat social, política, econòmica i cultural del nostre país ha posat en relleu la necessitat d’un plantejament nou i més ampli entorn de la pobresa i de l’exclusió social. [...]

Atesa la necessitat de coordinar les diverses actuacions per a l’elaboració, la implantació i el seguiment del Pla d’acció per a la inclusió social a Catalunya, i en aplicació de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d’organització, procediment i règim jurídic de l’Administració de la Generalitat, a proposta de la consellera de Benestar i Família i d’acord amb el Govern,

Decreto:

Article 1

Comissió Rectora

1.1. Es crea la Comissió Rectora per a l’elaboració i execució del Pla d’acció per a la inclusió social a Catalunya, amb la composició, les funcions i el règim jurídic que es regulen mitjançant el present Decret.

1.2. La Comissió Rectora per a la elaboració del Pla d’acció per a la inclusió social a Catalunya es constitueix com a òrgan de participació i coordinació dels sectors públics i privats implicats en el desenvolupament de programes i projectes per aconseguir la inclusió social dels sectors menys afavorits de la societat catalana.

Article 2

Funcionament i composició

2.1. La Comissió Rectora per a la elaboració del Pla d’acció per a la inclusió social a Catalunya, funciona en Ple i en Comissió Executiva.

2.2. El Ple està integrat per:

a) La presidència

b) La vicepresidència primera

c) La vicepresidència segona

d) Les vocalies

e) La secretaria

2.3. La presidència és exercida per la persona titular del Departament de Benestar i Família, la qual serà substituïda per la vicepresidència primera en casos d’absència, malaltia o vacant.

2.4. La vicepresidència primera és exercida per la persona titular de la Direcció General de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials del Departament de Benestar i Família.

2.5. La vicepresidència segona és exercida per la persona titular de la Secretaria d’Afers Laborals i d’Ocupació del Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme.

2.6. Les vocalies són ocupades per:

a) La persona titular de l’Institut Català de la Dona.

b) La persona titular de la Secretaria per a la Immigració del Departament de la Presidència.

c) La persona titular de la Direcció General de Seguretat Ciutadana del Departament de Justícia i Interior.

d) La persona titular de la Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa del Departament d’Ensenyament.

e) La persona titular de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura.

f) La persona titular de la Direcció General de Recursos Sanitaris del Departament de Sanitat i Seguretat Social.

g) La persona titular de la Direcció General d’Arquitectura i Habitatge del Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

h) La persona titular de la Direcció General de Producció Agrària i Innovació Rural del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca.

i) La persona titular de la Direcció General d’Economia Social, Cooperatives i Autoempresa del Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme.

j) La persona titular de la Direcció General de Planificació Ambiental del Departament de Medi Ambient.

k) La persona titular de la Direcció General de Recerca del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació.

l) Quatre persones en representació de les entitats municipalistes: dos de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques de Catalunya i dos de la Federació de Municipis de Catalunya.

m) Dues persones expertes i de reconegut prestigi en els assumptes referits a la inclusió social, designades per la persona titular del Departament de Benestar i Família.

n) Cinc persones de les organitzacions més representatives en el camp de la inclusió social designades per la persona titular del Departament de Benestar i Família. [...]

2.8. La secretaria és exercida per una persona funcionària del Departament de Benestar i Família, designada per la presidència de la Comissió Rectora, que actua amb veu però sense vot.

2.9. La Comissió Executiva està integrada per:

a) La presidència.

b) La vicepresidència.

c) Les vocalies.

d) La secretaria.

2.10. La presidència correspon a la mateixa persona que exerceix la vicepresidència primera en el Ple de la Comissió Rectora.

2.11. La vicepresidència correspon a la mateixa persona que exerceix la vicepresidència segona en el Ple de la Comissió Rectora.

2.12. Les vocalies són ocupades per:

a) Tres persones que representin les vocalies referides als epígrafs a) fins al k), ambdós inclosos, de l’apartat 2.6, designades entre aquestes per la presidència de la Comissió Rectora.

b) Dues persones que representin les vocalies referides a l’epígraf l) de l’apartat 2.6, designades per aquestes i que representin cadascuna de les entitats municipalistes.

c)Una persona que representi la vocalia referida a l’epígraf m) de l’apartat 2.6, designada per la presidència de la Comissió Rectora a proposta d’aquesta.

d) Dues persones que representin la vocalia referida a l’epígraf n) de l’apartat 2.6, designades per la presidència de la Comissió Rectora a proposta d’aquesta.

2.13. La secretaria de la Comissió Executiva és exercida per la mateixa persona que ocupa la secretaria del Ple de la Comissió Rectora, que actua amb veu però sense vot. [...]

Exercici 1

  1. Un decret és per definició un document que destacarà per la bellesa i la creativitat de la redacció?
  2. Dels recursos que s’han vist en la lliçó anterior:
    1. quins fa servir?,
    2. es combinen entre si?
    3. Fes-ne una llista
  3. Utilitza barres?
  4. Utilitza dobles formes?
  5. Et semblen recursos adequats?
  6. Quin altre recurs evita l’ús d’una expressió com “persona”?
  7. Ho hauries fet diferent?

12.2 Exemple de bona pràctica en una disposició normativa de l’Administració

A continuació, treballarem un altre document força interessant pel que fa a l’ús de la llengua i la visibilització de les dones, especialment pel que fa a càrrecs i professions. Es tracta d’una disposició normativa de l’Administració pública.

 

[...] Disposició addicional vuitena

Canvi de denominació de cossos, categories i escales funcionarials de la Generalitat

1. Es modifica la denominació dels cossos funcionarials de la Generalitat, que resta redactada de la manera següent:

a) El Cos d’Interventors, creat per la Llei 16/1984, del 20 de març, de l’Estatut de la funció interventora: Cos d’Intervenció.

b) El Cos de Titulats Superiors, creat per la Llei 9/1986, del 10 de novembre, de cossos de funcionaris de la Generalitat de Catalunya: Cos de Titulació Superior.

c) El Cos de Diplomats, creat per la Llei 9/1986: Cos de Diplomatura.

d) El Cos de Tècnics Especialistes, creat per la Llei 9/1986: Cos Tècnic d’Especialistes.

e) El Cos d’Auxiliars Tècnics, creat per la Llei 9/1986: Cos Auxiliar Tècnic.

f) L’Escala d’Inspectors Financers, creada per la Llei 5/1991, del 27 de març, de creació de l’escala d’inspectors financers i de l’escala d’inspectors tributaris dins el cos superior d’Administració de la Generalitat: Escala d’Inspecció Financera.

g) L’Escala d’Inspectors Tributaris, creada per la Llei 5/1991: Escala d’Inspecció Tributària.

h) El Cos d’Advocats de la Generalitat, creat per la Llei 7/1996, del 5 de juliol, d’organització dels serveis jurídics de l’Administració de la Generalitat de Catalunya: Cos d’Advocacia de la Generalitat.

2. Les categories i les escales professionals del Cos de Mossos d’Esquadra, creat per la Llei 10/1994, d’11 de juliol, de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra, es denominen “Mossos d’Esquadra, personal facultatiu, Mossos d’Esquadra / Escala superior intendent/a; Mossos d’Esquadra / Escala superior - comissari/ària; Mossos d’Esquadra / Escala superior - major; Mossos d’Esquadra, personal tècnic; Mossos d’Esquadra / Escala executiva - inspector/a; Mossos d’Esquadra / Escala intermèdia - sergent/a; Mossos d’Esquadra / Escala intermèdia - sotsinspector/a; Mossos d’Esquadra / Escala bàsica - mosso/a; Mossos d’Esquadra / Escala bàsica - caporal/a”.

3. Les categories i les escales professionals del Cos de Bombers de la Generalitat, creat per la Llei 5/1994, es denominen “Bombers / Escala superior - inspector/a; Bombers / Escala executiva - sotsinspector/a; Bombers / Escala tècnica - caporal/a; Bombers / Escala tècnica - bomber/a de primera; Bombers / Escala tècnica - oficial/a; Bombers / Escala tècnica - sergent/a; Bombers / Escala bàsica bomber/a”.

4. La Secretaria d’Administració i Funció Pública i la Direcció General de Política Lingüística, amb l’informe previ de l’Institut Català de la Dona i l’assessorament terminològic del Centre de Terminologia Termcat, han d’aprovar, mitjançant una resolució conjunta, la denominació de les especialitats dels cossos funcionarials de la Generalitat i de les categories i dels llocs del col·lectiu de personal laboral que s’especifiquen en el conveni col·lectiu, en aquest cas, amb la negociació prèvia que correspon, per a adaptar-la al llenguatge no androcèntric.

Exercici 2

  1. Quins recursos fa servir per visibilitzar les dones?
    1. Fes-ne una llista i posa’n un exemple de cadascun.
    2. N’hi ha alguna que et sembli especialment hàbil?
    3. Què podries dir del canvi de “Cos d’Interventors” per “Cos d’Intervenció”? Quin mecanisme fa servir?
    4. I del canvi de “Cos de Titulats Superiors” per “Cos de Titulació Superior”? Quin mecanisme fa servir en aquest altre cas?
  2. Utilitza barres?
    1. En quin context?
  3. Utilitza dobles formes?
  4. Et semblen recursos adequats?
  5. Se’n podrien haver usat d’altres?
  6. Què opines de l’expressió com “cossos funcionarials” que usa la disposició?
    1. Et sona bé?
    2. Fa un temps hauria cridat l’atenció?
  7. Quines dues formes deixa en masculí?
    1. Per què et sembla que ho fa?
    2. Penses que algun dia potser les canviaran?
    3. En els punts 2 i 3, malgrat com es diuen els respectius cossos, emergeixen formes femenines? Quines?

12.3 Exemple de bona pràctica en un llibre lligat a l’Administració

A continuació, veiem un fragment d’un llibre dedicat a aprofundir en les polítiques d’igualtat.

 

10. Elements que requereix la transversalització de gènere

1. Voluntat política i compromís per introduir canvis. La transversalització de gènere no es desenvolupa únicament i exclusivament amb voluntat tècnica. Cal una voluntat política clara per fer de l’eix d’igualtat d’oportunitats una prioritat política. És dir, que la competència de gènere s’inclogui com un requeriment quotidià per a les persones que prenen decisions.

2. La inclusió i la participació de les dones en les institucions i en els processos de presa de decisions. En aquest sentit, són nombroses les declaracions i els compromisos polítics realitzats a escala nacional, europea i internacional amb la finalitat de promoure la participació de les dones en totes les polítiques i comissions. En destaquem entre d’altres, la Recomanació del Consell de 2 de desembre de 1996 i la Resolució del Parlament Europeu, aprovada en sessió plenària al final de l’any 2000, on es va examinar la promoció de les dones als processos de presa de decisió, davant de la recomanació esmentada. Amb un clar esperit exemplificador, la Comissió Europea va emetre la Decisió 2000/407/CE, de 19 de juny de 2000, relativa a l’equilibri entre homes i dones en els comitès i grups de persones expertes creats per la Comissió. Mitjançant aquesta Decisió, la Comissió es compromet a aconseguir una representació equilibrada de dones i homes als grups de persones expertes amb l’objectiu d’assolir un mínim d’un 40% de representants de cada sexe en tots els comitès i grups de persones expertes. La promoció de les dones als òrgans decisoris no té a veure només amb la justícia o la democràcia, sinó que és també una condició necessària perquè es tingui en compte els interessos de les dones, per abordar les seves preocupacions i donar a conèixer les seves experiències i sabers.

3. Recursos. L’enfocament de gènere no s’implanta si no s’adjudiquen els recursos tècnics i pressupostaris necessaris i diferenciats de les partides destinades a mesures d’igualtat integrades a les polítiques generals. En aquest sentit, el Parlament Europeu, per iniciativa de la Comissió de Drets de la Dona i Igualtat d’Oportunitats, va aprovar el juliol de 2003 la Resolució del Parlament Europeu sobre el gender budgeting (integració de la perspectiva de gènere al pressupost)- elaboració de pressupostos públics amb una perspectiva de gènere (2002 / 2198(1NI)). Els pressupostos de gènere són una iniciativa que des de les Nacions Unides es va començar a treballar l’any 1996. El Parlament subratlla el fet que, en definir i aplicar les polítiques pressupostàries, les autoritats públiques adoptin decisions polítiques especifiques que influeixin en la societat i en l’economia, i considera que els pressupostos públics no són simples eines financeres i econòmiques, sinó el marc bàsic en el qual es configura el model de desenvolupament socioeconòmic, s’estableixen criteris de redistribució de la renda i es dóna prioritat als objectius polítics.

4. Informacions i dades. És absolutament necessari disposar de dades desagregades per sexes, i plantejar-se estudis i investigacions qualitatives i quantitatives que proporcionin un coneixement de la realitat.

5. Formació tècnica. És imprescindible conèixer i utilitzar els conceptes bàsics de l’enfocament de gènere que permeten interpretar la realitat a partir de les dades desagregades per sexes obtingudes.

6. Mètodes, tècniques i eines per integrar la dimensió de gènere. La necessitat de difondre experiències i bones pràctiques que serveixen de model per avançar en la implantació de l’enfocament de gènere.

7. Sensibilització de tots els operadors jurídics, advocats i advocades, jutges i jutgesses, en les normes internacionals de drets humans i drets de les dones, i incentivar-los perquè les utilitzin cada cap més en el dret intern.

8. Difusió i informació sobre l’existència i les possibilitats de tractats i procediments internacionals per defensar els drets de les dones.

Exercici 3

  1. Quins recursos de la lliçó anterior fa servir? Classifica’ls en:
    1. formes genèriques,
    2. formes dobles,
    3. n’hi ha d’altres?
  2. Utilitza barres?, per quina raó?
  3. Fixa’t en l’ordre d’aparició de dones i homes.
  4. Et semblen recursos adequats?
  5. Ho hauries fet diferent?
  6. En alguna ocasió només parla de dones i no de dones o homes? Està justificat?

12.4 Exemple de bona pràctica en una disposició normativa de l’Administració

A continuació, veiem dos fragments d’una Llei emblemàtica i important.

 

Llei

5/2008, del 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista.

EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d’acord amb el que estableix l’article 65 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, promulgo la següent

LLEI

Preàmbul

I

Les dones han estat essencials en la construcció i la defensa dels drets i les llibertats al llarg de la història. Malgrat això, gran part de les nostres societats no han reconegut el paper històric de les dones i no n’han garantit els drets.

La llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista parteix de la premissa que els drets de les dones són drets humans. La violència masclista és una greu vulneració d’aquests drets i un impediment perquè les dones puguin assolir la plena ciutadania, l’autonomia i la llibertat.

La finalitat d’aquesta llei és establir els mecanismes per contribuir a l’eradicació de la violència masclista que pateixen les dones i reconèixer i avançar en garanties respecte al dret bàsic de les dones a viure sense cap manifestació d’aquesta violència.

La lluita contra la violència masclista és part del procés de les dones per a fer efectius llurs drets i construir un entorn que en permeti el lliure desenvolupament.

Aquest trajecte té una llarga història al nostre país, gràcies a la qual les dones, malgrat les situacions adverses, han desenvolupat uns espais propis d’autonomia. [...]

Exercici 4

  1. Quina fórmula androcèntrica usa la llei abans del preàmbul?
    1. Com s’hauria pogut evitar?
  2. Com adjectiva el tipus de violència concreta que s’exerceix contra les dones?
  3. Està justificat que el fragment se centri en les dones, en la seva experiència i vida?
  4. Té algun tret androcèntric o sexista?
  5. Malgrat ser una llei, el fragment s’entén sense dificultats?

Les violències exercides contra les dones han estat anomenades amb diferents termes: violència sexista, violència patriarcal, violència viril o violència de gènere, entre altres. En tots els casos la terminologia indica que es tracta d’un fenomen amb característiques diferents d’altres formes de violència. És una violència que pateixen les dones pel sol fet de ser-ho, en el marc d’unes relacions de poder desiguals entre dones i homes. Aquesta llei reconeix el caràcter específic i diferenciat d’aquesta violència i també la necessitat d’aprofundir en els drets de les dones per a incloure les necessitats que tenen en l’espai social.

La Llei utilitza l’expressió violència masclista perquè el masclisme és el concepte que de forma més general defineix les conductes de domini, control i abús de poder dels homes sobre les dones i que, alhora, ha imposat un model de masculinitat que encara és valorat per una part de la societat com a superior. La violència contra les dones és l’expressió més greu i devastadora d’aquesta cultura, que no només destrueix vides, sinó que impedeix el desenvolupament dels drets, la igualtat d’oportunitats i les llibertats de les dones. Per això el dret no pot tractar aquest problema social des d’una perspectiva falsament neutral, sinó que els instruments legals han de reconèixer aquesta realitat per a eliminar la desigualtat social que genera. Per a aconseguir la igualtat material i no provocar una doble discriminació, s’ha de partir de les desigualtats socials existents.

Exercici 5

  1. Quins sinònims usa la llei per parlar de la violència específica contra les dones?
  2. Per què es decanta per la denominació “violència masclista”?
    1. Et sembla que és una forma més clara i entenedora que “violència de gènere”?
    2. Et sembla menys eufemística?
  3. Està justificat que el fragment se centri en les dones, en la seva experiència?
  4. Té algun tret androcèntric o sexista?
  5. Malgrat ser una llei, costa d’entendre el fragment?

Com que s’acaba de veure un document que parla de la violència, en veurem algun més relacionat amb la llengua que es feia o es fa servir per parlar de maltractes, ja que un àmbit on ha canviat força la manera d’enunciar els fets és el dels maltractaments. Encara ha de canviar més, és clar, però està ja a anys llum de com es feia fa uns quants anys.

Exercici 6

Fixem-nos en les següents notícies corresponents als anys 1997 i 1998.

 

Titular: “Dos heridos graves y dos leves tras la explosión de un autobús urbano de Sevilla, en un suceso originado por un asunto de celos”

El suceso, originado por un asunto de celos, hirió también de carácter leve al conductor y a la mujer.

Una ‘cuestión de faldas’ estuvo a punto anoche de causar una tragedia en pleno barrio de los Remedios.

Titular: “Un hombre mata a su compañera sentimental en Castellón de un navajazo en el cuello”

El crimen tuvo un móvil ‘pasional’.

Titular: “Por celos hiere gravemente a su mujer al golpearla con una piedra”

Un individuo que a causa de los celos, golpeó brutalmente a su mujer con una piedra de grandes dimensiones.

  1. A quines causes atribueix l’agressió la primera notícia?
  2. A quina la segona?
  3. A quina la tercera?
  4. Es busquen causes d’aquest tipus en altres tipus de crim, o simplement les notícies el limiten a donar compte dels fets?
    1. Algun cop has vist, per exemple, que es digui que la causa d’un robatori sigui la gana?

Exercici 7

Ara es veuran notícies posteriors.

 

Titular: “Aparece ahorcado el asesino de la joven de Rosas”

Destacat: No asumió la ruptura tras 9 años de novios

El hombre que ayer se ahorcó no había asimilado la separación y fue el primer sospechoso desde que se halló el cuerpo de su ex novia el pasado miércoles. Había sido apuñalada con un objeto punzante y su cuerpo fue quemado con una lata de gasolina.

  1. A quina causa atribueix l’agressió la primera notícia?
  2. A quina la segona?
  3. Han canviat les causes a les quals s’atribueixen els delictes entre les primeres i les segones notícies?
  4. Al marge, a quina secció del diari es va publicar la segona notícia?

Exercici 8

Encara una última del mateix any que l’anterior.

 

Titular: “Bevilacqua en Catalunya”

Mérito tiene Bevilacqua y sus compañeros en recrearse en este tema de las autonomías y las idiosincrasias, cuando hay otro asunto más grueso que resolver: ¿quién y por qué asesinó a la famosa periodista Neus Barutell? ¿Qué papel tiene en su vida su célebre marido escritor? ¿Se trata de un crimen pasional, como se decía antiguamente?

  1. En aquest fragment de crítica literària, quina denominació dóna Lilian Neuman com a anacrònica per referir-se a la violència masclista?
  2. Ha sortit la paraula en les primeres notícies que s’han vist?
  3. Has notat si aquest adjectiu s’usa menys en aquest tipus de notícies?

12.5 Document de l’Administració educativa per comentar i revisar

Ara, es veurà un document de l’Administració educativa del curs 2007-2008 que es queda a mig camí en la feina de visibilitzar les dones.

Exercici 9

Pla de seguiment per als alumnes que cursen simultàniament l’etapa d’ESO i estudis de música o dansa en una escola autoritzada

Nom del centre

Codi de centre

Adreça

Progrés

Assistència

Les qualificacions s’expressen en els termes: excel·lent, notable, bé, suficient, insuficient i van acompanyades de la qualificació numèrica sense decimals.

Signatura del/de la responsable del centre d’educació secundària

Dades del centre d’educació secundària

Dades de l’escola autoritzada de música o dansa

Nom del professor/a responsable

Nom del centre

Codi de centre

Adreça

Nom del director/a

Les dues persones citades anteriorment acorden que establiran contacte en finalitzar cada trimestre del curs per fer el seguiment de l’alumnat que simultaneja estudis de música i/o dansa amb estudis d’ESO.

Seguiment

1. Informació

  1. Quins recursos per visibilitzar les dones fa servir? Tingués en compte també el títol.
    1. Classifica’ls.
  2. Utilitza barres?, per quina raó?
  3. Fixa’t en l’ordre d’aparició de dones i homes. És sempre el mateix?
  4. Et semblen recursos adequats?
  5. Ho hauries fet diferent?
  6. Busca els casos on hagi fet servir només masculins?
    1. Redacta’ls de nou sense ometre’n les dones.

12.6 Document de l’Administració educativa per comentar i revisar

A continuació, se’n veurà un altre, que presenta més o menys els mateixos problemes.

Exercici 10

Instruccions per a l’organització i el funcionament dels centres educatius públics d’educació secundària per al curs 2007–2008

24. Igualtat d’oportunitats per a nois i noies

Els centres han de promoure la igualtat d’oportunitats per als nois i les noies i evitar els comportaments i les actituds discriminatòries per raó de sexe, principi que hauran de reflectir convenientment en els seus projectes educatiu i curricular. Així mateix, els centres han de posar una cura especial a evitar els referents i continguts androcèntrics i homofòbics en el desenvolupament del currículum, eliminar els llenguatges i els comportaments sexistes, promoure la prevenció de conductes abusives i fomentar la no-agressivitat en les relacions interpersonals. Correspon al coordinador/a pedagògic/a coordinar el desenvolupament d’aquestes actuacions.

El Departament d’Educació impulsarà mitjançant convocatòria pública el desenvolupament de projectes de coeducació que contribueixin a potenciar la igualtat d’oportunitats dels alumnes i les alumnes i integrin la perspectiva de gènere en els aprenentatges.

D’acord amb el que s’estableix a l’article 126.2 de la LOE (Llei orgànica 2/2006, d’educació, de 3 de maig), els consells escolars de centre designaran una persona d’entre els seus membres per impulsar mesures educatives que fomentin la igualtat real i efectiva entre homes i dones. El Departament d’Educació durà a terme accions de formació amb les persones designades per tal de que puguin desenvolupar les seves funcions en condicions òptimes.

  1. Quins recursos per visibilitzar les dones fa servir? Classifica’ls en:
    1. formes genèriques,
    2. formes dobles,
    3. barres,
    4. n’hi ha d’altres?
  2. Utilitza barres?, per quina raó?
  3. Fixa’t en l’ordre d’aparició de dones i homes. És sempre el mateix?
  4. Et semblen recursos adequats?
  5. Ho hauries fet diferent?
  6. Busca si hi ha algun cas en què només s’hagi fet servir el masculí?
    1. Intenta redactar-ho de nou sense ometre’n les dones.

Exercici 11

Ara, es veurà el document que es va fer tres cursos després sobre el mateix assumpte. Es pot observar que és més llarg i que contempla més aspectes que el que havien fet tres cursos abans. També hi ha canvis en la manera de redactar-lo.

 

Secundària – Públics

IV Aspectes generals

30 Igualtat d’oportunitats per a nois i noies

D’acord amb els objectius del Pla Integral de Polítiques de gènere i d’Igualtat d’oportunitats del Departament d’Educació 2008–2011, els centres d’educació secundària han de promoure la igualtat d’oportunitats de noies i nois; incorporar la perspectiva de gènere a l’acció educativa; prevenir i gestionar comportaments i actituds discriminatoris per raó de gènere i, en especial, tenir cura d’evitar comportaments homofòbics i conductes abusives; potenciar el reconeixement, la cooperació i el respecte mutu, i generar nous i millors models identitaris de masculinitat i de feminitat. Aquests principis han d’orientar el projecte educatiu del centre i veure´s reflectits en les programacions.

En el desenvolupament del procés educatiu, els centres d’educació secundària han de garantir especialment:

· La incorporació de la perspectiva de gènere, dels sabers de les dones al llarg de la història i de les tasques de cura envers les persones i els espais en els continguts curriculars.

· La utilització de llibres de text i materials didàctics i curriculars que promoguin un tracte equitatiu entre dones i homes.

· La promoció d’un llenguatge verbal i gràfic inclusiu de dones i homes.

· L’ús no sexista dels espais educatius del centre.

· La participació de professores i noies en tasques de responsabilitat i representació.

· L’orientació professional i acadèmica no estereotipada i sense discriminacions sexuals ni socials.

· La promoció de treballs de recerca relacionats amb l’educació coeducativa i la perspectiva de gènere.

· La potenciació d’una educació afectiva i sexual que afavoreixi la construcció d’una sexualitat positiva i saludable.

· La gestió positiva de les situacions de conflicte vinculades a comportaments i actituds de caràcter sexista i de caire afectivosexual.

D’acord amb el que s’estableix en l’article 126.2 de la Llei orgànica 2/2006 d’educació, de 3 de maig, els consells escolars de centre han de designar una persona d’entre els seus membres per impulsar mesures educatives que fomentin la igualtat real i efectiva entre homes i dones. El Departament d’Educació proporciona accions de formació a les persones designades per tal que puguin desenvolupar les seves funcions en les millors condicions. La constitució al centre d’una comissió de coeducació, polítiques de gènere i d’igualtat d’oportunitats pot afavorir la implementació d’actuacions coeducatives i la implicació de la comunitat educativa.

El Departament d’Educació impulsa programes de coeducació. A la pàgina web sobre coeducació es poden trobar recursos digitals, experiències i bones pràctiques coeducatives de centres, bibliografia específica adreçada al personal docent i a l’alumnat i enllaços d’interès de diferents institucions i associacions que treballen aquesta temàtica.

  1. Quins recursos per visibilitzar les dones fa servir aquest document? Classifica’ls en:
    1. formes genèriques,
    2. formes dobles,
    3. barres,
    4. n’hi ha d’altres?
  2. Utilitza barres?
  3. Fixa’t en l’ordre d’aparició de dones i homes. És sempre el mateix?
  4. Et semblen recursos adequats?
  5. Ho hauries fet diferent?
  6. Busca si hi ha algun cas en què només s’hagi fet servir el masculí?
    1. Intenta redactar-ho de nou sense ometre’n les dones.
  7. Quines diferències hi ha entre la manera de visibilitzar les dones i els homes entre els documents dels exercicis 10 i 11?
    1. N’hi ha alguna que s’usi en el primer document que en el segon no s’hagi usat?
    2. N’hi ha alguna en el segon document que en el primer no s’hagi fet servir?
  8. A què et semblen que responen els canvis que s’hi detecten?
  9. A quina causa atribueixes els canvis d’ordre d’aparició de femenins i masculins en el segon document?
  10. Quines solucions et semblen més adequades?, per què?

12.7 Documents de l’Administració educativa per comentar, comparar i revisar

En aquesta pràctica, es veuran dos documents que presenten també alguns problemes i incoherències.

Exercici 12

Instruccions per a l’organització i el funcionament dels centres educatius públics d’educació secundària.

Curs 2007–2008

ANNEX 5. Simultaneïtat d’estudis d’ESO o de batxillerat amb estudis de música o de dansa

En aquestes instruccions es fan servir els termes ensenyaments artístics professionals de música o dansa segons la nova terminologia LOE i són d’aplicació per als quatre cursos de l’educació secundària obligatòria.

1. Simultaneïtat d’estudis d’ESO amb estudis de música i dansa

L’alumnat que estigui cursant ESO i estudis de música i/o dansa en conservatoris, centres autoritzats per impartir ensenyaments artístics professionals i escoles de música o dansa autoritzades, pot sol·licitar la convalidació o el reconeixement de matèries en els termes que s’estableixen en els punts 1.1 i 1.2 d’aquest annex. [...]

L’alumnat que ho vulgui pot sol·licitar la convalidació o el reconeixement d’un nombre d’hores inferior a aquell a què en principi té dret.

L’alumne/a que repeteix estudis de música o dansa no pot tornar a sol·licitar la convalidació o el reconeixement de la reducció del nombre de matèries d’ESO de què hagués gaudit en cursos acadèmics anteriors. [...]

Aquestes instruccions no són d’aplicació per a l’alumnat que estudia en centres integrats, atès que el currículum impartit en aquesta tipologia de centres ja té en compte la simultaneïtat dels estudis.

1.1. Alumnes que cursen simultàniament l’etapa d’ESO i estudis de dansa

1. Els alumnes que cursin estudis de dansa en un conservatori d’ensenyament professional de dansa o en un centre autoritzat d’ensenyaments artístics professionals de dansa i, simultàniament, estudis d’ESO, poden sol·licitar al director o directora les següents convalidacions: [...]

2. Els alumnes que cursin estudis de dansa en una escola de dansa autoritzada i amb una dedicació horària d’almenys cinc hores setmanals, poden sol·licitar al director o directora el reconeixement de la següent matèria: [...]

3. Els alumnes que cursin estudis de dansa en una escola de dansa autoritzada i amb una dedicació horària d’almenys set hores setmanals, poden sol·licitar al director o directora el reconeixement de les següents matèries: [...]

  1. Quins recursos per visibilitzar homes i dones fa servir?
    1. Apunta especialment els que parlin de noies i nois.
    2. És coherent el document?; visibilitza sempre les alumnes?
    3. Busca si hi ha casos en què només s’hagi fet servir el masculí.
  2. Fa servir formes dobles?
  3. S’usen barres?
  4. Fixa’t en l’ordre d’aparició de dones i homes. És sempre el mateix?
  5. Et semblen recursos adequats?
  6. Ho hauries fet diferent? Intenta redactar-ho de nou sense ometre’n les dones en cap ocasió.

Exercici 13

A continuació, es veurà un document que va es fer tres cursos després sobre el mateix assumpte (veure exercici 12).

 

Instruccions per a l’organització i el funcionament dels centres. Curs 2010–2011

Secundària - Públics

Organització general del centre

3 Atenció a les necessitats educatives de l’alumnat

3.2 Atenció a la diversitat en l’educació secundària obligatòria

3.2.6 Alumnat que simultanieja l’ESO amb estudis de música o dansa

Als alumnes d’ESO que, pel fet de cursar estudis de música o de dansa, sol·licitin de no cursar les matèries optatives i/o educació física i/o música se’ls podrà aplicar un pla individualitzat consistent en la convalidació o el reconeixement d’aquestes matèries segons el procediment que s’especifica en l’annex “A.2. Simultaneïtat d’estudis d’ESO o de batxillerat amb estudis de música o de dansa”, relatiu a la simultaneïtat d’estudis ordinaris amb estudis de música o de dansa.

  1. Quins recursos per visibilitzar homes i dones fa servir?
    1. Apunta els que parlin de noies i nois.
    2. És coherent el document?; visibilitza sempre les alumnes?
    3. Busca si hi ha casos en què només s’hagi fet servir el masculí.
  2. Fixa’t en l’ordre d’aparició de dones i homes.
  3. Ho hauries fet diferent?
    1. Intenta redactar-ho de nou sense ometre’n les dones en cap ocasió.
  4. Presenten diferències tots dos documents a l’hora de visibilitzar les dones o els homes?