Capítol 14A propòsit dels esports

Sabatilles Sabatilles

La base per bastir aquesta lliçó de pràctiques és la sèrie Esports, dones i llengua, una publicació de la UFEC (Unió de Federacions Esportives Catalanes) que es va editar entre el 2007 i el 2008 (citada anteriorment en el capítol Els recursos de la llengua).

Es tracta d’una sèrie de cinc volums dedicada a analitzar la presència de les dones i els homes en la llengua realitzada a partir de l’estudi d’un ampli i variat ventall de documents que tracten diversos aspectes relacionats amb l’esport.

L’objectiu fonamental de la sèrie era proposar solucions als problemes que s’hi detectessin, així com també proposar redaccions alternatives amb vista a omplir les absències que s’hi havien percebut pel que fa a la visibilització i a la no exclusió de les dones en la llengua, especialment pel que fa a diferents àmbits de l’esport. Es va procurar que les solucions que s’hi oferissin fossin al màxim de diversificades possible.

Els volums que componen la sèrie són els següents:

Es fan servir en aquestes pràctiques diversos apartats —convenientment adaptats— d’aquests cinc llibres amb vista a treballar específicament una llengua inclusiva que tingui com a centre d’interès el llenguatge esportiu.

Es fa així perquè d’aquesta manera es diversifiquen les possibilitats de treball i es procura tenir en compte els possibles diferents interessos del públic. Per exemple, el primer volum (o el quart i el cinquè) presenten qüestions força generals i traslladables a d’altres àmbits administratius (com són, per exemple, uns estatuts d’una entitat), mentre el segon o el tercer indaguen en àmbits més circumscrits com poden ser un Manual d’aprenentatge d’esquaix, una Normativa sobre Opens d’Escacs, una Introducció a les curses d’orientació o un Manual d’aprenentatge d’hípica. Cada document presenta problemes específics.

En cada volum, els problemes es presentaven en dues columnes. En la primera hi havia la redacció original. En groc s’hi marcaven els problemes trobats i en blau les redaccions genèriques, és a dir, no invisibilitzadores ni subordinadores de les dones que ja hi havia en els documents que es van fer servir de model (s’han deixat igual). En la segona columna hi havia les propostes. Aquesta segona columna ara no hi és: s’ha substituït per un botó que quan es clica mostra una possible solució. Abans de clicar-lo, no estaria de més, però, pensar una solució pròpia per acarar-la i comparar-la amb la que proposa el Manual.

Una altra proposta de treball consistiria en la simple lectura de la “Presentació” de qualsevol d’un dels cinc llibres.

14.1 Problemes i solucions del volum 1

Coberta del volum 1Resum dels problemes que es van trobar al primer dels llibres (Estatuts: un model, consulta en pdf).

Formes genèriques

Una de les alternatives que hi ha per evitar la invisibilització de les dones i que, a més, sol ser molt àgil, és l’ús de formes genèriques. (En el segon cas, a més de la fórmula genèrica, potser en caldrà una de doble.)

En aquest sentit, són força útil paraules com “persona” o “persones”.

A més, sovint estalvien problemes de concordança, ja que si s’utilitza, per exemple, un femení com “persona” tot el que en depengui hi haurà de concordar i no ens haurem de preocupar d’utilitzar fórmules dobles (el mateix passaria amb una paraula masculina com, per exemple, “electorat”: a partir de la seva aparició, tot concordaria en masculí).

De fet, al llarg del document original, sembla que hi ha algun problema de concordança; per exemple, en el cas següent, ja que si “socis” ha de concordar amb “persones”, sembla lògic posar la paraula en femení.

Altres casos d’utilització en les alternatives dels genèrics podrien ser els següents.

Pel que fa a aquest tipus de solució, s’ha de dir que pot ser especialment útil quan es parla de càrrecs.

De tota manera, si en els casos anteriors hi hagués algun problema legal pel fet de substituir la persona per la funció, no hi ha cap dificultat ni inconvenient a fer servir un altre tipus de solució.

Formes dobles

En les formes dobles —és a dir, quan es posi de costat un femení i un masculí—, si no es vol jerarquitzar la presència de dones i homes, s’hi haurà d’anar alternant l’ordre d’aparició.

En els paràgrafs anteriors, es poden donar casos en què la forma doble només es faci en els determinants que l’acompanyen (“una o un president, un, una o més vicepresidentes, una o un secretari, un o una tresorera, i les i els vocals”). El determinant es fa concordar sempre amb el substantiu que té més a prop. Aquesta solució és especialment adequada quan el nom és invariable o de gènere comú: “dels i de les components”, “Les i els menors de divuit anys”...

Petits canvis en la redacció

En tercer lloc, es veuran petits canvis en la redacció que poden arreglar grans (o petits) problemes.

En els que hi ha a continuació, a voltes eliminar el masculí pot ser ben útil i pot possibilitar unes redaccions lleugeres i àgils.

Aquí els canvis hauran de ser d’un altre ordre.

El pronom “qui” pot ser una bona solució.

Així com una sèrie de distints determinants. S’ha de tenir en compte que, de vegades, aquests canvis ocasionen el canvi d’un plural per un singular i, aleshores, s’ha de vigilar les concordances.

A voltes, només cal eliminar el o els determinants.

Finalment, i encara que no afectava casos personals, seguint el criteri d’eliminar les referències a persones, en casos com el que hi ha a continuació, en comptes de posar les tres possibilitats per escriure tot seguit el nom de l’entitat o organisme, es pot deixar en blanc i que es posi directament la que correspongui amb l’article adient.

14.2 Casos trobats a d’altres documents relatius a qüestions estatutàries

Quan es va fer el primer volum de la sèrie (1. Estatuts: un model), encara que es va optar finalment per presentar tot sencer un únic però llarg model d’estatut, se’n van treballar d’altres.

A continuació, hi ha un resum dels problemes que s’hi van trobar presentats com en l’exercici anterior i amb la mateixa intenció de treball.

Abans de començar, s’ha de remarcar que és possible que un document vagi signat per una persona concreta i, per tant, sexuada, per exemple, per una presidenta. En aquest cas, el lògic seria que es posés la fórmula només en femení i no una doble forma. L’aparició de masculí i de femení, que s’ha vist sovint en l’apartat anterior, només és raonable i convenient quan es tracta d’un document model o quan no es pugui saber el sexe de la persona que ocupa o ocuparà el càrrec. Una solució és utilitzar una fórmula genèrica quan no se sap i actuar amb concordança quan se sap.

Cas 1

Segons la naturalesa del text, és possible que hi surti moltes vegades una mateixa paraula. Posem per cas que fos “president”, a continuació hi ha una mostra de casos:

Anomenar tant la possibilitat que sigui dona com home.

Això, tant en singular com en plural. També s’ha de tenir cura d’anar alternant l’ordre d’aparició de femení i masculí. No cal posar tampoc cada cop determinants i possessius.

S’ha de tenir en compte que es pot jugar amb els articles o adjectius que acompanyen la denominació.

De vegades, soluciona el problema canviar el masculí per un genèric (sempre que el context ho permeti).

O també fer petits canvis en la redacció.

Cas 2

De vegades, la paraula, contràriament al que hem vist en el cas anterior, no té formes diferents per al femení i per al masculí sinó una única forma, és a dir, és invariable.

Un exemple en podria ser la paraula “membre”, que té tendència a sortir força en documents de caire estatuari.

De vegades caldrà posar els dos articles.

D’altres, només que es canviï el determinant o es tregui l’article, la redacció ja funciona.

També s’ha de tenir en compte que de vegades s’han de canviar alguns fragments més de la redacció. A continuació en van unes quantes mostres. En la primera, on diu “el president d’una federació integrat”, se suposa que “integrat” està en masculí perquè concorda amb “president”, però s’hauria pogut posar perfectament en femení perquè es podria considerar que concorda amb “federació”.

D’altres construccions en què s’usa la paraula “membre”.

Cas 3

En ocasions, usar la paraula “persona” és força pràctic.

Curiosament, en alguns casos en què en el document original s’usava la paraula “persona”, es van detectar falles de concordança.

En la següent, per exemple, el segon “president” hauria d’haver-se posat en femení atès que depèn de “persona”.

Aquest altre cas mostra la mateixa manca de concordança entre les mateixes paraules.

En la següent redacció, la concordança falla entre “persones” i “candidats”.

L’últim cas admet dues interpretacions.

Cas 4

De vegades es poden combinar diverses solucions o introduir petits canvis en la redacció.

14.3 Problemes i solucions del volum 2

Coberta del volum 2A continuació, hi ha una proposta de treball sobre alguns dels problemes que es van trobar en determinats apartats del segon dels llibres de la sèrie (Normatives de competició, reglamentacions i documents administratius, consulta en pdf).

D’aquest volum es treballaran les redaccions conflictives de la Normativa sobre el III Circuit Internacional Català d’Opens d’Estiu d’Escacs i un formulari, del molts que presenta el llibre, del recull de documents administratius administratiu.

Cas 5

Normativa sobre el III Circuit Internacional Català d’Opens d’Estiu d’Escacs

Formes genèriques (en el tercer cas, s’haurà de combinar amb algun altre tipus de canvi)
Petits canvis en la redacció

Cas 6

Com a exercici complementari seria bo intentar substituir també les barres d’aquest fitxa.

FITXA DE NOIS/ES INTERESSATS A FER ESPORT

Nom.......

Cognoms......

Edat.....

Tipus de discapacitat PC TCE

Usuari de cadira de rodes SÍ NO

Localitat o districte.....

Persona de contacte.....

Telèfon.....

Escola, centre o residència.....

Telèfon.....

Fa algun tipus d'esport.....

Esport pel qual està interessat AT BC SL NT FT CL TT

Data de la trucada.....

Observacions....

14.4 Problemes i solucions del volum 3

Coberta del volum 3A continuació, hi ha una proposta de treball sobre alguns dels problemes que es van trobar en alguns dels documents del tercer dels llibres de la sèrie (Manuals d'aprenentatge, consulta en pdf).

D’aquest volum es treballaran per separat les redaccions conflictives dels tres manuals que s’hi presentaven: el Manual d’aprenentatge d’esquaix, la Introducció a les curses d’orientació i el Manual d’aprenentatge d’hípica.

Cas 7

Manual d’aprenentatge d’esquaix

Formes genèriques (inclosa la paraula persona) i eliminació de substantius que se sobreentenguin
Utilització de la paraula persona
Petits canvis en la redacció; eliminació de substantius que se sobreentenen

Cas 8

Introducció a les curses d’orientació

Formes genèriques
Petits canvis en la redacció

Al llarg del document es va trobar algun problema de concordança gramatical. Com es veu a continuació, “categoria” és femení, per tant, no pot concordar amb “adult”. De la mateixa manera que “aquelles persones” no pot concordar amb “sols”.

Cas 9

Manual d’aprenentatge d’hípica

Forma genèrica persona
El desdoblament
Petits canvis en la redacció

14.5 Problemes i solucions del volum 4

Coberta del volum 4A continuació, hi ha una proposta de treball sobre alguns dels problemes que es van trobar al quart dels llibres de la sèrie dedicat íntegrament a un reglament intern (Reglament General de Règim Interior, consulta en pdf)

Formes genèriques (inclosa la paraula persona)