Capítol 5Llengua i biaixos ideològics

La llengua és una eina privilegiada i altament efectiva de transmetre, entre d’altres coses, pensaments.

Les idees estan carregades d’ideologia, aquest capítol n’analitzarà alguns dels topants.

Marina Tsvetaieva Marina Tsvetaieva

5.1 La llengua: un sistema afinat de transmetre pensaments, sentiments

Cita de text d’Eulàlia Lledó i CunillLes llengües, ja sé que dir-ho és una obvietat, són senzillament sistemes de comunicació, sistemes que permeten afinar molt i molt a l’hora de compartir informació, sentiments, coneixements... Amb la llengua podem dir mentides, i no per això diem que la llengua és mentidera; podem reprimir una persona, i no per això atribuïm a la llengua la repressió; podem animar, i no per això diem que és especialment encoratjadora. El que la llengua fa és radiografiar amb extrema precisió allò que es pensa; li ho hauríem d’agrair: és un sistema de coneixement extraordinari; és molt pràctica, ja que només escoltant una persona sabem de quin peu calça, si interessa o no, si es comparteixen les seves idees o no; dóna dades valuosíssimes. [...]

Hi ha exemples meravellosos de fins a quin punt és exquisida la llengua com a eina de precisió. N’hi ha un que fa molts anys que m’acompanya en xerrades i cursos per explicar que el sexisme depèn del que vol dir qui parla i no de la llengua, i és per això que ara l’apunto aquí. El vaig sentir el mes de setembre de l’any 1994 en un espai informatiu del vespre a TV1. Una locutora (sí, en efecte, va ser una locutora, encara que això no vol dir que s’ho hagués inventat ella) informava de la visita a Espanya de Benazir Bhutto, que en aquell moment era primera ministra del Pakistan, i va dir el que traduït equivaldria a: “...la primera ministra va donar en tot moment mostres d’intel·ligència i simpatia”.

Que la llengua no té cap culpa del missatge és evident; res en la llengua no obliga a adjectivar una política amb els dos substantius escollits; res en la llengua no impediria fer-ho si d’un polític es tractés. El fet de dubtar de la intel·ligència de la política (ja que, si no, no hauria calgut fer-ne esment) o de considerar que la simpatia és sempre exigible en una dona (encara que es dediqui a una cosa tan aspra com la política) no tenen res a veure amb la llengua sinó amb la ment, amb la ideologia, de qui va, diguem-ne, redactar la frase. La concisió i la brevetat d’aquesta frase plena de sentits, la mínima acotació “en tot moment” que mostra la sorpresa que va causar que la intel·ligència i la simpatia no fossin ràfegues aïllades, casuals, sinó qualitats sostingudes en Benazir Bhutto, mostren a la perfecció l’agusadíssima, la portentosa precisió de la llengua.

Exercici 1

  1. Desgraciadament no cal anar molt lluny per escoltar, per llegir, per veure, opinions, missatges, que no valoren les capacitats de les dones o les dones mateixes.
    1. En pots apuntar algun que hagis sentit avui o últimament?
    2. Pots posar-ne algun exemple tret d’algun mitjà de comunicació?
    3. Has vist algun anunci que destaqui en aquest sentit?
  2. Pel que fa a l’exemple del quadre anterior, pots recordar si en alguna ocasió, en algun context, s’hagi vist la intel·ligència en les dones com un problema i no com una virtut?
  3. En el diccionari Fabra, no hi havia cap exemple o definició que mostrés o descrivís una dona intel·ligent. Fins i tot, en l’entrada doctora una de les definicions que hi havia era la menyspreadora: “Dona saberuda, que fa la sàvia”. Aquest estat de coses, i no va ser per casualitat, va canviar a l’edició del diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC).
    1. Per què creus que abans no hi sortia cap dona sàvia o intel·ligent?
    2. Per quines causes et sembla que ha canviat?

Exercici 2

Imaginem-nos una avaluació de secundària (tretze, catorze, quinze anys...).

Imaginem-nos que s’està avaluant una noia que treu molt bons resultats; imaginem-nos que hi ha consens entre el professorat a dir que és “perquè és molt treballadora, perquè penca molt”. Imaginem-nos que després s’avalua un noi que treu també molt bones notes; imaginem-nos que hi ha consens entre el professorat a dir que és “perquè és un noi molt intel·ligent”.

Segurament tant la noia com el noi són intel·ligents i treballen les matèries, s’hi dediquen com a mínim una mica.

  1. Per què creus que sovint s’atribueixen els èxits escolars de les noies al fet que treballen (o almenys aquest és l’aspecte que se’n destaca, que se’n percep)?
  2. Per què creus que s’atribueixen els èxits escolars dels nois al fet que siguin intel·ligents (o almenys aquest sigui l’aspecte que se’n destaqui, que se’n percebi)?
  3. Et sembla que té a veure amb el que passava fa uns anys en el diccionari Fabra?

5.2 El concepte de sexisme

Cita de text d’Eulàlia Lledó i Cunill[Un] concepte fonamental per entendre alguns dels usos de la llengua és el sexisme. [...] El sexisme és bàsicament una actitud caracteritzada pel menyspreu i la desvaloració, per excés o per defecte, del que són o fan les dones.

El sexisme és una actitud derivada de la supremacia masculina: es basa en l’hegemonia dels homes i en totes aquelles creences que la suporten i la legitimen. També es pot definir com el conjunt dels mètodes utilitzats pel patriarcat per continuar mantenint en una situació de subordinació el sexe femení. És una relació social en què els mascles tenen poder sobre les femelles.

Les creences i pràctiques socials sexistes no únicament limiten les activitats de les dones, sinó que també són una manera no pertinent de marcar distincions entre els sexes, ja que no es fonamenten en evidències. El sexisme té molta importància perquè és la pràctica de dominació que tot el món experimenta.

Així com en els textos esbiaixats per l’androcentrisme les dones no hi solen aparèixer, justament perquè l’androcentrisme fa que no siguin vistes, que no siguin percebudes, que no siguin anomenades, en els discursos tacats de sexisme sí que hi solen sortir: habitualment són textos que mostren una tendència a desvalorar, a no tenir en compte, les dones, a minimitzar-les.

Exercici 3

  1. Pots apuntar alguna opinió o sentiment sexista sobre les dones?
  2. N’hi ha de tòpics:
    1. N’has sentit algun sobre el sentit de l’orientació en les dones?
    2. Sobre com condueixen?
    3. Sobre les maneres de parlar?

5.3 El sexisme lingüístic

Cita de text d’Eulàlia Lledó i CunillEl sexisme, encara que en menor grau que l’androcentrisme, també té repercussions en la llengua. En una informació del diari El Mundo (17.11.1997, p. 34), que tradueixo, es podia llegir, “Tot va passar molt de pressa, va comentar ahir Mari, la primera que va sortir de casa seva en sentir la baralla”. En la notícia es dóna un tracte col·loquial i familiaritzant a la dona citada, que seria pertinent segurament si en parlés una persona que la conegués i la tractés, però totalment impropi del llenguatge periodístic i gairebé inèdit en les notícies que parlen d’homes.

En un article de fons que cito perquè es deu justament a una ploma masculina que sempre va postular (i no és l’única) que el maculí incloïa el femení i que, per tant, era del tot innecessari esmentar les dones, i fins i tot incorrecte fer-ho, es detecta un possible cas de sexisme:

 

«Hi ha gent que tot ho veu sota un prisma; Galdós els anomenava prismàtics. Cap als anys cinquanta, senyorets i senyoretes mútuament condignes fumaven cilindrins mentre castigaven la pepsi amb gin, i es dedicaven a fer caure l’agulla dels seus lents bòlids per la carretera. (Fernando Lázaro Carreter. “Espíritu de geometría”. El País, 5.12.1999, p. 15)»

 

És evident que quan l’autor ha pensat en la cursileria i els hàbits d’alguns ociosos fumadors i fumadores, li va semblar que amb la paraula senyorets no quedaven ben reflectides ni incloses les senyoretes. A diferència de la cita de Galdós, que era androcèntrica perquè només tenia en compte i anomenava el gènere masculí i bandejava el femení, ara estem davant d’una redacció lliure d’androcentrisme. Com que és ben sabut que l’autor del fragment només se sol recordar de visibilitzar i de mostrar la presència de les dones en aquest tipus de contextos, es pot parlar d’una possible actitud sexista per part seva.

En el text anterior se cita com a ús sexista la utilització d’un diminutiu per parlar en una notícia de premsa d’una dona. N’hi ha d’altres, per exemple:

Exercici 4

Classifica els següents usos i, si pots, mira d’esmenar-los.

  1. [En un supermercat] Estimada clienta: ha quedat satisfeta del nostre servei? / Es prega als clients que no aparquin en les zones reservades a càrrega i descàrrega.
    1. Per què en una ocasió fa servir el femení i en l’altra el masculí?
  2. A l’atenció del Sr. Jordi Ferrer i de la Srta. Sònia.
  3. Aquest any llegiran un llibre de Carner i un de la Rodoreda.
  4. Contra els tres genets de l’Apocalipsi de març: Acebes, Esperanza, Zaplana.
  5. Major va ser un digne successor de la Tatcher.
  6. La mesura afectava persones de tota mena: joves, dones, immigrants...
  7. No siguis nena! [a un nen petit que plora per alguna cosa].
  8. A la recepció, hi van convidar els consellers i les seves dones.
    1. De quins pressupòsits depenen, per exemple, aquestes dues últimes frases?

Exercici 5

Explica les diferències entre els tractaments que s’usen per parlar de la dona i dels homes de la frase següent.

 

La història ja és coneguda, la Lupe Villar acompanya Martín Domínguez a veure Joan Carles Doval, a qui el bateria coneixia de l’època de Rockson.

Exercici 6

La pifiaron todos. La señora Magdalena Álvarez, en primer lugar (Maleni no podía faltar a la cita). Esperanza Aguirre, Espe, ágil y dicharachera, fue medalla de plata en representación de la Comunidad de Madrid. Y al alcalde Ruiz-Gallardón, estos días muy cauteloso (y muy atento al porvenir electoral), le podríamos adjudicar una tercera plaza que roza con el aprobado.

  1. Veus alguna diferència significativa de la forma de referir-se a les dones o als homes en la redacció d’aquest article?
  2. Per què et sembla que l’autor ho ha escrit així?
  3. Has vist casos semblants en algun diari o revista?

Exercici 7

Destacat: S’ignora qui enderrocarà el “porxo de Malenic” i quan es farà. La ministra en persona va al·legar que s’havia produït un “error”. Segons Álvarez, la part d’obra visible s’havia fet amb un tràmit d’urgència permès per la llei. I la part soterrada no estava acabada: per això s’havia convocat el concurs, segons Maleni, i si l’encàrrec del BOE incloïa també el porxo, els ascensors i les escales mecàniques ja instal·lats, havia estat per “equivocació”.

  1. Per què et sembla que les autores ho han escrit així?
  2. De quines dues maneres es refereix a l’exministra?
  3. Veus alguna diferència significativa de la forma de referir-se a les dones entre les redaccions catalana i castellana?

Exercici 8

Què pots dir de l’ordre d’aparició de dones i homes en els dos següents fragments?

 

La detecció del virus de la ràbia en la sang s’ha aconseguit per primera vegada gràcies a les tècniques de genètica molecular utilitzades per un equip de científics, entre els quals hi ha Jordi Serra-Cobo i Blanca Amengual, del Departament de Biologia Animal de la Universitat de Barcelona.

El màster és dirigit per Jesús Salinas, doctor en filosofia i ciències de l’educació per la UIB, i Mercè Gisbert, professora i vicerectora de la URV.

  1. En aquesta última frase, qui és més important jeràrquicament?
    1. Se citen les dues persones per ordre jeràrquic?
    2. Quina et sembla que n’és la causa?
  2. Habitualment, els noms de les parelles heterosexuals en quin ordre es posen en les targetes de les bústies?

Exercici 9

Comenta l’ús peculiar de nom i cognom a l’hora de batejar accidents geogràfics d’aquest trosset d’entrevista.

 

—No ho posis, això. Va ser un detall dels polonesos, que van ser els primers a fer un mapa cartogràfic de l’illa Livingstone on som, i van posar una platja Pepita i un cap Ballester, en honor del doctor Ballester. Antoni Ballester va ser qui va tenir la idea que Espanya havia d’estudiar l’Antàrtida. No vaig ser jo.

  1. Quin tros de nom es va usar per a la dedicada a l’oceanògrafa?
  2. Quin per a ell?

Exercici 10

Comenta els masculins i els femenins d’aquest final d’article:

 

A més a més, quan el succés és d’una certa magnitud o el consideren així, per explicar-lo, s’entrevista durant uns segons el veí o la veïna, el porter o la portera, el testimoni d’oïda o de vista, que es limita a repetir en llenguatge popular allò que acaben de dir el presentador o el corresponsal, en comptes d’interrogar l’expert i, segons els casos, convocar una taula rodona de debat com fan les televisions públiques alemanyes, belgues, franceses. A Espanya, la història explicada per la veïna!

  1. Per què es pot afirmar que aquest text és sexista?
  2. Són despectius els tres masculins en solitari que usa?
    1. Mostren l’activitat professional a què es dediquen?
  3. Són despectius els femenins que usa?
    1. Dóna pistes sobre la feina que fan?
    2. Quin tòpic inclou l’article en un d’aquests femenins?
  4. En l’última paraula parla tant de dones com d’homes?

Exercici 11

En aquest fragment d’article no es tracten tampoc de manera equivalent els homes i les dones.

 

Dos amics desapareguts en menys d’un any. El diumenge 10 de gener d’enguany acomiadàvem a Bellvitge, amb el cor encongit, Isidre Vallès. El 4 de juliol passat, ara fa un any, havíem fet el mateix amb la Maria-Antònia Pelauzy, a Collserola, en un acte ple d’emoció.

  1. Quin és l’ordre d’aparició dels dos personatges?
    1. Hi ha alguna causa que obligui a fer-ho així?
    2. Es podria fer a l’inrevés?
    3. Comença pel fet més antic?
  2. Davant de qui posa l’article davant els nom i cognoms?
    1. Hi ha alguna causa que obligui a fer-ho així?
    2. Es podria fer a l’inrevés?
    3. De quines maneres es pot fer que siguin equitatives?

Exercici 12

Enumera i analitza tots els usos lingüístics sexistes.

 

El senyor Durao Barroso, antic maoista portuguès, va ser l’alcavot forçat del llit rodó de les Açores en què es van rebolcar Bush, Blair i Aznar. Ara, quan l’ardor guerrer iraquià pensa més en la retirada que en l’atac, Durao Barroso se’ns apareix com un simple porter de nit: “¿Té una habitació discreta amb vistes a l’Atlàntic? És per fer un trio”, li devien dir al portuguès. I Durao Barroso devia contestar: “Som gent discreta. Aquí tenen la clau i procurin no fer soroll. Al món hi ha nens”. I amb el temps va arribar el moment d’elegir el cap de la Comissió Europea i, en els descarts va sortir Durao com a cavall de Troia per desactivar les vel·leitats progressistes dels comissaris. [...]

D’entrada hi haurà com a comissària d’Exteriors i de veïnatge la guapa austríaca Benita Ferrero-Waldner. No es tracta que Benita sigui de dretes i que estigui com el bombó que porta el seu cognom. La comissió és de tots, dolços i salats, conservadors i progressistes. El que passa és que la senyora Ferrero-Waldner va ser ministra d’Exteriors del Govern del xenòfob ultradretà Gorg Haider. L’escàndol europeu quan Haider va arribar al poder va posar en crisi la mateixa Unió Europea. Doncs la fràgil memòria de Durao Barroso ens ha ficat Benita al Govern. No va sola. L’holandesa Neelie Kroes, vinculada a moltes empreses multinacionals, ostentarà el sarcasme de ser la comissària de la Competència. ¿A qui servirà la senyora Kroes? Als seus antics caps o a l’equilibri europeu? Neelie pot ser molt eficaç, però no és en absolut idònia. I finalment la perla de la Comissió. Un tal Rocco Buttiglione, futur comissari de Justícia i Llibertats, ha declarar que l’homosexualitat és pecat, que la família “existeix per tal de permetre a la dona tenir fills i estar protegida pel seu marit” i va ser un ardent opositor a l’euroordre que unificava la justícia europea.

  1. Com se cita els homes?
    1. Quants cops se cita Durao Barroso?
    2. Quants cops se li anteposa davant la paraula senyor?
  2. Quantes polítiques s’esmenten?
    1. De quines maneres se cita la primera?
    2. Com se cita la segona?
    3. S’utilitza algun diminutiu?
  3. S’usen tractaments simètrics per parlar de dones i d’homes?
  4. Al marge del que té a veure amb els usos de la llengua: es fa algun comentari gratuït i sexista d’alguna política?
  5. Se cita algun tret físic d’algun polític?

Exercici 13

Enumera i analitza tots els usos lingüístics sexistes.

 

Els veïns, i especialment la Feli —que ahir havia anat a la pelu i s’havia posat les joies i una faldilla vermella—, van ser els protagonistes màxims de la presentació del projecte d’urbanització de la Via Trajana.

  1. Com s’anomena la veïna?
  2. Al marge del que té a veure amb els usos de la llengua: es fa algun comentari sexista de la dona?
  3. S’esmenta com van vestits els veïns?

Exercici 14

Les imatges poden posar de manifest nítidament el sexisme. A continuació se’n comparen dues d’un mateix esdeveniment.

  1. La primera mostra la portada de La Vanguardia del dia 2 d’octubre de 2009. Llegeix les lletres vermelles del peu de foto.
  2.  

    Imatge de la portada de La Vanguardia del 2.10.2009

    1. Què destaca de les soldades que hi desfilen?
    2. Fa algun joc de paraules?
  3. La segona mostra la portada d’El Periódico del mateix dia. Llegeix el peu de foto.
  4.  

    Imatge de la portada d’El Periódico del 2.10.2009

    1. Quina qualitat destaca dels soldats que hi desfilen?
    2. És física o estètica o és adquirida?
  5. Desfilen sincronitzadament les soldades de La Vanguardia?
  6. Fan sensació de múscul, de potència, els soldats d’El Periódico?
  7. Són intercanviables els peus de foto?
  8. Per què penses que La Vanguardia ha optat per la foto i pel peu de foto que ha triat?

Exercici 15

Encara veurem una altra imatge (Avui, 28.04.2009, portada).

 

Imatge de la portada de l’Avui del 28.04.2009

  1. Sembla una fotografia adequada i pertinent per parlar de l’entrevista entre dos mandataris?
  2. Aporta alguna informació sobre els respectius marits?
    1. Quines qualitats destaca el peu de foto de les dues dones?
    2. Són d’ordre físic, intel·lectual...?
    3. Per què et sembla que surten d’esquena?
    4. Les dues són excel·lents professionals. Se’n diu res, de les respectives professions?
  3. Si es parla dels cònjuges de les mandatàries, és habitual esmentar-ne:
    1. Si són joves?
    2. Se’ls fotografia d’esquena?
    3. Se’n destaquen característiques físiques?
    4. Per cert, què diu el corrector de l’ordinador si piques “mandatàries”?
  4. Si en tens l’oportunitat, busca la portada d’aquest mateix dia dels diaris El País i Público.

Exercici 16

Fes un recull de documents sexistes, especifica el lloc (premsa, ràdio, internet, converses...) i la data en què els has trobat. Comenta’ls seguint l’esquema que es proposa a continuació. El recull ha de constar de tres textos com a mínim, que poden anar des d’una frase o un títol fins a un fragment d’un text llarg.

  1. Àmbit del qual prové el text: periodístic, publicitari, literari, conversacional, etc.
  2. Per què és el text és sexista? Quins trets del documents fan que ho resulti?
  3. Creus que hi hauria alguna manera de millorar la qualitat lingüística del text de tal manera que desapareguessin els trets sexistes, o forma part del que vol transmetre el text?

5.4 El concepte d’androcentrisme

Cita de text d’Eulàlia Lledó i CunillPasso ara pròpiament a definir el concepte. L’androcentrisme consisteix en un punt de vista orientat pel conjunt de valors dominants en el patriarcat o, dit d’una altra manera, per una percepció centrada i basada en normes masculines. És agafar l’home com a mesura de totes les coses; qualsevol discurs que presenta aspectes de la vida de les dones com una desviació (a la norma) és androcèntric.

L’androcentrisme és sobretot una perspectiva. Consisteix fonamentalment en una determinada i parcial visió del món que considera que el que han fet els homes és el que ha fet la humanitat o, a l’inrevés, que tot el que ha aconseguit l’espècie humana ho han realitzat només homes; consisteix també, per tant, en l’apropiació per part dels homes del que han fet i possibilitat les dones. És pensar que el que és bo per als homes és bo per a la humanitat, és creure que les experiències masculines inclouen i són la mesura de les experiències humanes; d’una manera o altra, valorar només el que és masculí. És considerar que els homes són el centre del món i el patró per mesurar qualsevulga persona.

L’androcentrisme, és a dir, pensar només en els homes quan es parla, quan s’escriu, té indubtables repercussions en els usos de la llengua i, en més grau que el sexisme [...], és la causa i l’origen d’uns determinats usos de la llengua que tendeixen a excloure o a invisibilitzar les dones en la llengua.

Frases tan simples com “Els mestres donen classe” o “Els pagesos treballen la terra” tendeixen a invisibilitzar i a treure protagonisme a les respectives treballadores, tot i que se sap que tenen un paper protagonista en el primer ofici, l’educació està en gran part a tots els nivells en mans femenines i un paper majoritari en el segon, el fet de no parlar de les pageses facilita el manteniment de la ignorància respecte al fet que les dues terceres parts de la feina agrícola la devem a mans femenines.

En el text anterior se cita com a ús androcèntric la utilització del masculí per parlar de dones i homes. N’hi ha d’altres, per exemple:

Exercici 17

Per què les següents frases són androcèntriques? Detecta els usos androcèntrics en les frases següents, comenta quins problemes presenten i proposa-hi una solució. Redacta-les de tal manera que ho deixin de ser.

  1. Els funcionaris van amenaçar d’anar a la vaga si no s’acceptaven les condicions laborals que exigien.
  2. Els únics responsables del canvi de govern són els electors.
  3. En la lliçó d’avui veurem com vivia l’home primitiu.
  4. Encara he de comunicar les notes als alumnes.
  5. Tots els rectors de les universitats catalanes han subscrit el text.
  6. El nen dislèxic té una intel·ligència igual o fins i tot superior a la mitjana.

Exercici 18

És final d’estiu. Asseguts en una de les zones de platja de Cullera (Ribera Baixa) trobem un xicot que té quasi trenta anys i la seva dona, i un parell d’amics més. Tots amb uns ingressos raonables, els propis de la gent que ha fet una bona butxaca domèstica treballant un dia rere l’altre.

  1. Des del punt de vista de qui es redacta aquest fragment d’article?
  2. Qui hi ha en el centre?
  3. De quina altra manera es podria haver redactat

Exercici 19

Los detenidos son Zhang Zhengyao, que repartía los panfletos en la plaza; Wang Zhanqing, que se encargó de la impresión del material; Zhang Qianfu, responsable de la copistería, y la mujer del primero, Ge Liying, que colgó el manifiesto en la web maoísta La Bandera de Mao Tse Tung.

  1. Quin ordre d’aparició sembla que tenen els personatges que s’hi citen?
  2. Es diu de qui és parenta la dona?
  3. Es diu de qui és parent l’home?
  4. És més important imprimir el material que penjar-lo a la xarxa?

5.5 Androcentrisme lingüístic

L’androcentrisme es pot veure més específicament centrat en la llengua:

 

Reflexió dedicada al cos humà. Per tal d’analitzar algunes de les característiques del cos humà en la societat dels nostres dies, es procedeix, d’entrada, a una breu exposició de la història del cos en la cultura occidental i, més endavant, s’analitzen alguns aspectes laterals, però tanmateix essencials per a un tractament antropològic del cos com poden ser, per exemple, el cos de la dona en la cultura occidental i el patriarcalisme com a forma d’organitzar els cossos humans.

Una asseveració com l’anterior posa de manifest l’escassa universalitat de les tres primeres expressions amb “cos”, presentades com a genèriques, ja que només una línia després, es restringeix vertiginosament. Es constata que d’universals no en tenen res, ja que un “aspecte lateral”, ni més ni menys que el cos de les dones, n’estava exclòs.

L’androcentrisme lingüístic és una forma de violència simbòlica que també genera discriminació perquè posa límits a l’imaginari i a l’ordre simbòlic, des del moment que limita el que és pensable i dicible.

En el text anterior es comenta un cas d’androcentrisme. En els exercicis següents, n’hi ha uns quants més.

Exercici 20

L’origen del gest ancestral de donar-nos la mà mútuament a manera de salutació prové precisament de la desconfiança. Donar la mà era una manera de demostrar a l’altre que la mà no empunyava cap mena d’arma. Però les mans, en general, ja no vinculen com abans. Als amics de veritat ja no se’ls dóna la mà. Se’ls abraça, se’ls dóna un cop a l’espatlla, fins i tot en altres cultures llunyanes es fan dos petons a la galta.

  1. Des del punt de vista de l’experiència de qui s’escriu l’article?
    1. Quin sexe se sol saludar amb cops a l’esquena tal com ho explica l’article?
  2. En cultures properes (la teva, per exemple) hi ha persones que se saluden fent-se dos petons a les galtes. Quines persones són?
  3. Busca els masculins que utilitza l’autor. Si hagués usat formes genèriques i no masculines hauria evitat potser fer passar una experiència masculina com universal?, s’hauria pogut oblidar de l’experiència femenina?

Exercici 21

D’armes, no en portaven. En l’escorcoll, els policies van confiscar una pancarta: “No a la guerra”. Un registre tan minuciós a uns convidats no té precedent. Però, ¿com es podien resistir a palpar els sostenidors d’Ana Belén, mirar l’escot de María Luisa Merlo, recórrer les cuixes d’Aitana Sánchez-Gijón o de María Barranco? ¿I qui rebutjaria repassar a consciència el tors de Juan Diego Botto, abraçar Juan Luís Galiardo, analitzar el Gran Wyoming, estudiar José Sacristán o apamar Juan Echanove?

La periodista prou va fer incloent els homes en la descripció de l’escorcoll, atès que no se sol parlar-ne en aquests termes. Per comentar et text, fixa’t en les qüestions següents:

  1. L’ordre inusual en la presentació: primer les actrius i després els actors.
  2. Les paraules per referir-se a les actrius (parts del cos i peces de roba).
  3. Els verbs que s’usen per descriure l’escorcoll concret en cadascuna d’elles.
  4. Per als cinc actors, en canvi, gairebé no se citen trossos de cos.
  5. Els verbs que s’usen per descriure l’escorcoll concret en cadascun d’ells.
  6. Si hi ha diferències entre els escorcolls que infligeixen a les dones i als homes.

També era molt interessant el peu de la foto que acompanyava l’article perquè té un tret sexista dels que s’han vist més amunt: “Protesta Dauder, Echanove i Pilar Bardem” (El Periódico de Catalunya, 6.02.2003). En tornem a parlar, doncs.

 

Protesta Dauder, Echanove i Pilar Bardem. El Periódico de Catalunya (6.02.2003) Foto::AP / Denis Doyle

  1. En quin ordre se citen actriu i actors?
    1. Es podria dir que hi ha alguna raó “objectiva”?
  2. A qui es denomina pel cognom?
  3. A qui, pel nom i cognom?
  4. Es podria confondre Bardem amb el seu fill?
  5. Si hagués protestat ell i no Pilar Bardem, creus que el titular hauria estat aquest: “Protesta Dauder, Echanove i Javier Bardem”?
  6. En aquest últim cas, es podria confondre Bardem amb la seva mare?
  7. Finalment, en el peu de foto es fa un ús equivalent de la llengua pel que fa a dones i homes?

Exercici 22

De què parlem quan parlem de drets dels animals?

—És una expressió problemàtica, i no pels “animals”, sinó pels “drets”.

Per què?

—Perquè els drets no formen part de la natura, no formen part de la realitat objectiva. Els drets, els creem nosaltres amb convencions. No hi ha res a la natura que digui que tu tens llibertat d’expressió. Això ho podem dir nosaltres. I si establim que les dones tenen dret a vot, és una convenció humana, no quelcom que puguem deduir de l’estudi de l’anatomia o la genètica o els cervells. Això es decideix políticament.

  1. A qui inclou el “nosaltres” de l’últim paràgraf?
  2. A qui inclou el verb “establim”?
  3. Quin paper tenen les dones al llarg del diàleg?, decideixen res?
  4. La convenció humana a què es refereix, és “humana” o és una convenció convinguda pels homes?
  5. Pel que fa a la humanitat, l’entrevistat agafa la part pel tot?

Exercici 23

Les imatges també poden posar de manifest l’androcentrisme.

 

Imatge de la portada de La Vanguardia del 7.07.2006

 

Imatge de la portada d’El Pais del 7.07.2006

  1. Quantes persones surten a la foto de La Vanguardia?
  2. Quantes persones surten a la foto d’El País?
  3. Justament de quin sexe és la que han eliminat?
  4. Qui informa més fidedignament de la reunió?
  5. Quina conseqüència té la desaparició de la política?

Exercici 24

Per il·lustrar què és l’androcentrisme, es poden treballar una sèrie de fragments literaris molt diversos entre si. En primer lloc un text de l’escriptora russa Lidiya Ginzburg. És un fragment que parla només d’un detall durant el duríssim i llarg setge de Leningrad: de les cues. És una mica extens però val la pena aturar-s’hi.

 

La cola era una reunión de personas condenadas a una comunidad física forzosa y acompañadas de un gran aislamiento interior. La ociosidad, cuando no se interpreta como descanso, como distracción, es sufrimiento, castigo (la cárcel, la cola, la espera para el ingreso). La cola es la combinación de una total ociosidad y un profundo desgaste de energía física. Los hombres soportan mucho peor la cola, acostumbrados a que se valore su tiempo. No se trata de una cuestión propiamente objetiva sino más bien de unas costumbres heredadas. Las mujeres que trabajan han heredado de sus madres y abuelas una falta de valoración del propio tiempo. La costumbre cotidiana no permite poner fin a este atavismo. El hombre considera que después del trabajo debe descansar o distraerse: la mujer, a la vuelta del trabajo, sigue trabajando en casa. Las colas del bloqueo se inscribían en el viejo marco de las cosas que se dan y que se obtienen, en la habitual irritación y paciencia femeninas.

En cambio, todos los hombres que aparecían por la tienda intentaban llegar hasta el mostrador sin hacer cola. Los hombres no pueden explicar de dónde sale este sentimiento interior de tener razón ante las manifestaciones de la evidente injusticia de su conducta. Pero los hombres lo saben muy bien: las colas son cosas de abuelas. Seguramente ellos tienen una vaga idea de que la legitimidad de sus pretensiones se basa en el hecho de que haya tan pocos hombres en las colas. Por lo demás no se justifican; o bien se muestran groseros, o bien dicen la clásica frase “Llego tarde al trabajo”. Y nosotras, ¿no llegamos tarde al trabajo? (necesariamente “nosotras”; el hombre en la cola se siente individuo ocasional; la mujer, una representante de la comunidad). “En este momento todos llegamos tarde al trabajo”, se enfada una mujer que lleva una cartera. El hombre furtivamente esconde el pan que acaba de recibir. No tiene respuesta a estas palabras; pero en el fondo él sabe que ella trabaja tanto como él, incluso puede que más, pero que la actitud con respecto al tiempo, a su valor, al uso y distribución de ese tiempo es muy diferente en cada uno de ellos. Y su actitud le da derecho a conseguir el pan sin hacer cola. La vendedora, como persona ajena a la cuestión, lo comprende, y muy a menudo alienta las exigencias de los hombres.

  1. El primer és llegir el text i assaborir-ne, per exemple, la profunditat, la finor amb què analitza comportaments humans (per exemple, la percepció de les cues).
  2. Quan es percep com una mena de tortura no fer res?
  3. Per què els homes suporten pitjor les cues que les dones?
  4. Per què les dones les suporten millor?
  5. Què considera un home que ha de fer després de la feina retribuïda?
  6. Què considera una dona que ha de fer després d’aquesta mateixa feina retribuïda?
  7. Per què els homes consideren raonable la seva conducta injusta?
    1. Com la justifiquen?
    2. Es podria considerar una posició androcèntrica?
  8. Per què les dones es consideren en aquests casos representants d’una comunitat?
  9. Treballen més els homes que les dones? Què en diu l’autora?
  10. Per què la venedora va a favor dels homes que se salten la cua?
  11. Has vist en alguna cua que hagis fet que algun home se la saltés?
  12. Has notat canvis en el temps respecte a les cues i a qui s’atén primer?
    1. Actualment els homes se solen saltar les cues?
    2. Com reaccionen les dones si això passa?
    3. Reaccionen totes igual?

Exercici 25

Y mientras más me compadecía la gente: “ingratitud, inconsecuencia, inconstancia” — más profundamente, más solitariamente yo — sabía.

Yo sabía que debíamos separarnos. Si yo hubiera sido un hombre — este amor habría sido el más feliz — pero así — debíamos separarnos inevitablemente, ya que, inevitablemente, su amor por mí le habría impedido — ya le impedía— amar a otro, que hubiera sido siempre como una sombra, a la que ella siempre habría traicionado conmigo, del mismo modo como inevitablemente traicionaba a Yura y a Volodia.

Inevitablemente debía arrancarse de mí — con la carne del alma, suya y mía.

Sóniechka me dejó — por su destino de mujer. Su no-regreso a mí no era sino la obediencia a su sino de mujer: amar a un hombre — en última instancia no importa a cuál — y amarlo sólo a él hasta la muerte.

Yo, mi amor por ella, su amor por mí, nuestro amor de la una a la otra — nada de esto entraba en ninguno de los mandamientos. En la iglesia no cantaban sobre nosotras, ni escribían sobre nosotras en los Evangelios.

El que me dejara no fue sino el cumplimiento simple y honesto de las palabras del apóstol: “Por esto dejará el hombre a su padre y a su madre...” Yo era para ella más que su padre y su madre y, sin duda, más que su amado, pero ella estaba obligada a preferirlo a él, ese desconocido. Porque así lo decidió Dios cuando creó el mundo.

  1. Naturalment, el primer que cal, és llegir el text; en aquest cas, disfrutar de la bella prosa poètica de Marina Tsvietàieva.
  2. Per contextualitzar-lo, primer de tot s’hauria de buscar algunes dades sobre l’autora i la seva obra, així com, per exemple, buscar de quin any és el llibre.
  3. Quina relació hi ha entre les dues dones del fragment?
  4. Per què s’han de separar?
  5. Què li impedia fer l’amor que sentia per l’altra dona?
  6. Què els ocasionarà la separació?
  7. Per què no tenien més remei que estimar un home?
  8. Què metaforitza que els Evangelis, que els manaments, que l’Església no contemplin el seu amor?
  9. Per quines raons es pot afirmar que aquest text parla del patriarcat, o que és androcèntric?

Exercici 26

Cada descripción viene ilustrada con una imagen en color del macho. Las hembras, pese a tener un aspecto muy diferente al de los machos en algunas especies, han sido omitidas.

Este libro tan bellamente editado estimula la cría de aves, pero si alguien decide dar finalmente ese paso, animado por la lectura del libro, deberá fiarse de la palabra de honor del vendedor si su deseo es el de comprar una hembra. No hace mucho, escribí sobre un álbum, muy parecido a este, dedicado a las mariposas. En él, de manera muy similar, había una actitud discriminatoria hacia las orugas. No diré que se trata de un completo sinsentido, pero se le aproxima.

Acabes de llegir un petit fragment d’una crítica literària de Wisława Szymborska, xopada d’aquesta capacitat d’analitzar agudament la realitat i tenyida per la bondadosa i intel·ligent ironia que acompanya sempre la seva obra.

  1. Per què et sembla que en els dos llibres que cita només s’il·lustren els exemplars mascles de les bestioles?
  2. Et sembla que així queda prou il·lustrada l’espècie?
    1. Què n’opina ella?
  3. Per què diu que és una actitud discriminatòria?
  4. Per què li sembla que és gairebé una absurditat total?
  5. Et sembla que el plantejament del llibre facilita el coneixement de les aus?

5.6 Propostes de treball finals sobre sexisme i androcentrisme

Exercici 27

Fes un recull de textos androcèntrics, especifica el lloc (premsa, ràdio, internet, converses...) i la data en què els has trobat, comenta’ls seguint l’esquema que es proposa a continuació. El recull ha de constar de tres textos com a mínim, que poden anar des d’una frase o un títol fins a un fragment d’un text més llarg.

  1. Àmbit del qual prové el text: periodístic, publicitari, literari, conversacional, etc.
  2. Quins trets del text fan que resulti androcèntric?
  3. Té també algun tret sexista?
  4. Creus que hi hauria alguna manera de millorar la qualitat lingüística del text de tal manera que en desapareguessin els possibles trets sexistes o androcèntrics?

Exercici 28

Fes un recull de textos que es caracteritzin per fer un bon ús de la llengua; és a dir, que no siguin sexistes ni, sobretot, androcèntrics, especifica el lloc (premsa, ràdio, internet, converses...) i la data en què els has trobat. Comenta’ls seguint l’esquema que es proposa a continuació. El recull ha de constar de tres textos com a mínim, que poden anar des d’una frase o un títol fins a un fragment d’un text més llarg.

  1. Àmbit del qual prové el text: periodístic, publicitari, literari, conversacional, etc.
  2. Quins trets del text fan que sigui un exemple de bona pràctica en l’ús del llenguatge?