Capítol 7La visibilització de les dones

De vegades, es presenta la necessitat de visibilitzar les dones, alguns grups humans, com si fos una cosa molt recent quan, de fet, des de sempre, des de ja fa molts anys se’n troben exemples. Si ens cenyim al català, fins i tot n’hi ha en el primer document en aquesta llengua.

Drac Drac

 

Cita de text d’Eulàlia Lledó i CunillQuan he encetat aquest apartat, he dit que volia començar a mostrar que sempre que es pensa en les dones acaben apareixent en el discurs, i, en efecte, així és. Si ens remuntem al primer text del qual es té constància en llengua catalana, em refereixo a la traducció catalana (datada entre el 1180 i el 1190) del Forum iudicum (o Liber iudiciorum), a l’anomenat Libre jutge, un dels primers textos jurídics catalans que es conserven, es pot llegir el següent:

 

«Volontat d’aqel o d’aqela que testa en sa vida.» (Carles Duarte. “La discriminació per raó de sexe en el llenguatge administratiu”, p. 129-139, a Llengua i administració. Estudis sobre la llengua, el dret i l’administració. Barcelona: II Congrés Internacional de la Llengua Catalana; La Magrana, 1986, p. 135.)

 

En una altra compilació de lleis una mica posterior, en el Llibre de les Costums de Tortosa de 1272, hi ha nombrosos fragments també lliures d’androcentrisme, per exemple quan diu:

 

«[...] e lo dit servent o serventa per alcuna raó s’exirà de son seynor o de sa dona dién que no y vol estar.» (Vegeu la referència anterior).

 

Un segle més tard, un dels primers receptaris europeus, el llibre de cuina català conegut com el Libre de Sent Soví (segle XIV), en les primeres pàgines defineix la cuina d’una manera tan actual com bella i escaient:

 

«La qual cosa [la cuina] és una de les gentileses que hom deu saber e fer entendre a totes natures de gents; ço és a homes i a dones, de qualsevulla estament que sia.» (Jaume Fàbrega. “Menges dels Països Catalans. Un patrimoni culinari”. Serra d’Or, 528, 2003, p. 72.)

Exercici 1

  1. Et sembla que la forma “aquell o aquella” de la primera cita és pesada o farragosa?
    1. Per què creus que es va optar per aquesta manera de redactar?
    2. Què es podria entendre si només haguessin escrit “aquell que testa”?
  2. Et sembla que la forma “el senyor o la dona” de la segona cita és pesada o farragosa?
    1. Per què creus que es va optar per aquesta manera de redactar?
  3. Et sembla que la forma “a homes i a dones” de la tercera cita és pesada o antieconòmica?
    1. Per què creus que es va optar per aquesta manera de redactar?
  4. Busca en algun context (oral o escrit) formes similars a les tres que s’acaben de veure.

7.1 El cas de la Bíblia

Si anem encara a documents més antics, per exemple, a la mateixa Bíblia, la primera constatació que es fa quan se’n llegeix algun fragment és que és androcèntrica ideològicament i conceptualment, mostra que la gent que la va escriure tenia una ment i una ideologia fortament sexista gairebé sense fissures, també es constata que reflecteix perfectament la societat patriarcal al llarg dels temps que descriu, però, en canvi, la redacció força cops s’aparta de l’androcentrisme. A continuació, hi ha uns quants versets d’una de les seves versions: la Bíblia Catalana Interconfessional (consulta web).

Exercici 2

Però Eliseu va replicar:

—¿Et penses que jo no hi era present, quan aquell home ha baixat del carruatge i ha vingut a trobar-te? ¿És aquest el moment d’aplegar diners i vestits, i adquirir oliverars i vinyes, ovelles i vaques, esclaus i esclaves, ara que la lepra de Naaman se t’encomana a tu i a la teva descendència per sempre?

Tots els prohoms i tot el poble, que s’havien compromès a deixar lliures els esclaus i les esclaves i a no mantenir-los més en l’esclavatge, ho van complir.

Després del naixement de Set, Adam encara va viure vuit-cents anys i tingué fills i filles.

Per consideració a ella, van tractar molt bé Abram: li van donar ovelles i vaques, ases, servents i serventes, someres i camells.

Jacob va arribar a ser molt ric: tenia servents i serventes, nombrosos ramats d’ovelles, i també camells i ases.

Esaú va prendre les seves dones, els seus fills i les seves filles, els seus servents i les seves serventes, els seus ramats, les bèsties de càrrega i totes les riqueses que havia adquirit en el país de Canaan i se n’anà cap a un altre territori, lluny del seu germà Jacob.

Esaú va veure que Isaac havia beneït Jacob i l’havia enviat a Padan-Aram per a casar-se amb una noia d’allà. Va sentir que, mentre el beneïa, Isaac li havia manat que no es casés amb cap filla del país de Canaan, i que Jacob, obedient al seu pare i a la seva mare, se n’havia anat cap a Padan-Aram.

Honra el pare i la mare. Així tindràs llarga vida en el país que et dóna el Senyor, el teu Déu.

Que tothom respecti la seva mare i el seu pare.

En total, el conjunt de la comunitat era de 42360 persones, sense comptar 7337 esclaus i esclaves, i 200 cantors i cantores. Tenien 736 cavalls, 245 mules, 435 camells i 6720 ases.

Jeremies va compondre una complanta sobre Josies, i tots els cantors i cantores continuen recordant Josies en les seves complantes; s’han fet tradicionals a Israel i apareixen escrites en el recull de complantes.

Per això l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i des d’aquest moment formen una sola carn.

—Si algú ve a mi i no m’estima més que el pare i la mare, la dona i els fills, els germans i les germanes, i fins i tot que la seva pròpia vida, no pot ser deixeble meu.

  1. T’ha estranyat la redacció d’aquests versets? T’esperaves aquesta manera de visibilitzar dones i homes?
  2. Creus que es pot dir que les dobles formes són una innovació moderna?
  3. Quines dobles formes s’hi han fet servir?
    1. En quin ordre apareixen femení i masculí?
  4. Una recerca quantitativa a la Bíblia de les parelles que s’han vist dóna un resultat sorprenent.
    1. T’animes a buscar-ho? (consulta web).
  5. En el primer verset, quina forma genèrica s’utilitza per referir-se a les possibles filles i fills?
    1. Et sona estranya?
    2. L’has vista en d’altres contextos?
    3. Si t’interessa aquest terme o algun de semblant pots donar un cop d’ull a l’article: Marcar les diferències: la representació de dones i homes en la llengua, p. 57-89, “Col·lecció Quaderns de l’Institut” (Consulta en pdf).
  6. Els dos últims versets volen una atenció especial.
    1. Qui és el subjecte del primer verset? De qui es parla?
    2. Al marge, fa servir alguna doble forma?
    3. A quin sexe pertany l’“algú” del segon? En l’experiència de qui se centra? A qui es dirigeix?
    4. Presenten algun tret sexista o androcèntric aquests dos versets?

7.2 Altres casos

Cita de text d’Eulàlia Lledó i CunillQue no hi ha ni un bri d’innocència en una qüestió tan important com la representació simbòlica de les dones a la llengua, es pot continuar veient en d’altres casos. Quan cap al 1848 per compartir i donar sentit al mal anomenat sufragi universal, les ciutadanes franceses es van voler inscriure a les llistes electorals, els van dir que no ho podien fer perquè l’article deia: “són electors tots els francesos”, i qui els negava la inscripció interpretava que precisament en aquest punt l’expressió “francesos” s’havia d’entendre —ves per on— com “tots els mascles que tenien la ciutadania francesa”. Al Canadà, aquest tipus d’“interpretació” va estar a l’ordre del dia en totes les lleis a partir de 1867.

No s’acaben aquí les coincidències. A Anglaterra, també el 1867, en la segona Reform Bill, llei que concedia el vot a una gran part de treballadors urbans, es va canviar el terme male person (‘persona mascle’), per man (‘home’). Stuart Mill va demanar que es canviés aquesta denominació per person (‘persona’), cosa que no va ser acceptada.

Malgrat això, el 1868, emparant-se en la llei de 1850 de Lord Romilly que establia que en els textos legals el gènere masculí incloïa el femení, algunes dones es van inscriure als registres electorals. No foren, però, admeses a les llistes. Una sentència va acabar especificant que el terme man es referia també a les dones quan es parlava de taxes, però no quan es parlava del vot. Sembla, doncs, que tenien molt clar, sarcàsticament clar, a qui (i sobretot per a quines finalitats) incloïa o no la paraula home.

Exercici 3

  1. Primer paràgraf.
    1. Per què l’expressió “sufragi universal” és enganyosa?
    2. Incloïa les dones la paraula “francesos”?
    3. És bo per a algú que ser o no ser en algun lloc, que tenir o no tenir algun dret, depengui de la interpretació?
  2. Segon paràgraf.
    1. Per què no van voler canviar la denominació en la llei?
    2. Et sembla rellevant que això passés en una llei sobre el dret a vot?
    3. Què hauria passat si ho haguessin canviat per “persona”?
  3. Tercer paràgraf.
    1. Va servir de res a les dones que hi hagués una clàusula en les lleis que digués que la paraula masculina les incloïa?
    2. En el cas que hagués estat veritat, haurien quedat convenientment visibilitzades?
    3. És bo que tenir o no tenir algun dret depengui de la interpretació?